La portada del diari Segre l'endemà del debat i una foto del centre de realització de Lleida TV feta per Elena Vallès
Arribat a l’equador de la campanya electoral, a la ciutat de Lleida és rematen aquests set dies amb un nou cara a cara de l’alcalde i candidat socialista Àngel Ros contra el cap de la llista de la federació nacionalista. D’hora, a 2/4 de deu del matí els “adversaris” s’enfrontaven als estudis que Lleida TV té en les instal·lacions del grup Segre al que pertany, un cara a cara esperat perquè ara els contrincants ja estan bregats, a ben segur, per l’exagerada aparició de debats i cara a cara en aquesta campanya que han estat acceptats per tots els candidats, una autèntica aberració al meu entendre, que hauria de ser resolta bé per acord de les candidatures, que no arribarà mai, bé perquè la legislació electoral fos modificada i establís un única debat, en tot cas la cosa està verda en aquest sentit i tots els interessos a banda i banda de l’espectre, en un i altre sentit no apunten precisament en aquesta direcció.
Segurament aquell principi que va formular entre d’altres José Ortega i Gasset a la primera dècada del segle XX, referint-se Ortega a l’administració Argentina, i que ja al final de la dècada dels 60, també del segle XX formularia el pedagog nord-americà Laurence J. Peter, sota el nom “The Peter Principle”, és a totes llums aplicable al candidat de la federació nacionalista, quan li hem sentit l’afirmació: “a Lleida no hi cap tothom”. Evidentment feta aquesta afirmació, que ha escandalitzat al candidat socialista, com no podia ser d’una altra manera, s’ha evidenciat quin és el principi ideològic d’aquell candidat.
Segurament aquell principi que va formular entre d’altres José Ortega i Gasset a la primera dècada del segle XX, referint-se Ortega a l’administració Argentina, i que ja al final de la dècada dels 60, també del segle XX formularia el pedagog nord-americà Laurence J. Peter, sota el nom “The Peter Principle”, és a totes llums aplicable al candidat de la federació nacionalista, quan li hem sentit l’afirmació: “a Lleida no hi cap tothom”. Evidentment feta aquesta afirmació, que ha escandalitzat al candidat socialista, com no podia ser d’una altra manera, s’ha evidenciat quin és el principi ideològic d’aquell candidat.
Ros ha estat suau dient-li que allò podria produir el naixement de forces d’extrema dreta com el Front Nacional de Le Pen a França i provocar successos com els de les banlieus franceses. Jo crec, sense corregir l’alcalde, que aquesta afirmació, com d’altres que ja n’ha fet i he denunciat en aquest blog, apunten directament a un filofeixisme que, de seguir, pot trobar una base social que la sustenti, però d'entrada recorden certes nits a l’Alemanya dels anys 30 on és deien coses de similar estil i com en d’altres temes és un autèntic insult a la intel·ligència, segurament per efecte de la recentment publicada enquesta de El Periódico.
Ros, que ha començat sense apretar l’accelerador, ha anat prenent un protagonisme adequat a mesura que avançava el debat, de manera que s’ha fet amb el control del mateix, amb una oratòria adequada, verbalitzant adequadament, sense inflexions en el to, pausat i coneixedor de tots i cadascun dels temes que proposava la moderadora i del que informen adequadament els mitjans. El cert és que en el moment en que l’adversari s’ha vist perdut, ha demanat d’anar a visitar totes les promocions d’habitatge protegit a la ciutat de Lleida, amb les càmares de televisió, és clar, demanant un protagonisme que anava perdent moment a moment, dia a dia.
Segurament voler rebatre una inqüestionable acció política feta durant tres anys i mig per l’equip de l’Alcalde Ros resulta complicat, però evidencia també un nivell d’aquest, difícil de superar per qualsevol candidat. Jo, com sabeu, no sóc especialment partidari dels estudis electorals a dies vista d’un procés electoral i com ja vaig comentar en un altre post, hi ha variables independents que ens estant donant un determinat perfil.
Possiblement no estigui tota la carn venuda i queden encara alguns debats per fer, però s’hauran d’aplicar molt els adversaris per superar l’estil, bonhomia i coneixement de la realitat ciutadana d’Àngel Ros, que es rescata d’aquella agressivitat mercantil de qui ve de l’empresa privada per adonar-se que la gestió política és alguna cosa més de la gestió dels instruments administratius de que es dota la ciutat, és també la gestió dels sentiments a banda del patrimoni de la ciutat, és també la gestió dels actius de la nostra ciutat, que són molts, és també la cura dels valors i la recerca de l’autoestima amagada, com també la recuperació del símbols, com gardeny a banda del PCITAL, la Seu Vella, a banda del que puguin fer les altres administració, és tot l’entorn del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida i més enllà, són els vells Camps Elisis recuperats per a la ciutat i connectats amb el riu; segurament em deixo tantes coses que ens deixa aquest mandat, i tantes que ja connecten amb una o dues legislatures més que seria difícil d’explicar: llotja, pont de príncep de Viana, Pla de l’Estació, carrretera de Pinyana, etc. etc.
En tot cas felicitar als amics de Lleida TV, amb els que m’uneix una bona relació d’amistat, a en Santi Roig, el coordinador i tot l'estaff del grup Segre també i a l'Ares Escribà per la seva mà dura controlant el temps i la seva simpatia.
