Si haguéssim de fer una anàlisi de la participació a la ciutat de Lleida, voldria centrar-me en la ciutat perquè és del lloc on tinc unes referències més exactes, podríem veure com la participació en les eleccions municipals amb les dades que en tinc no ens donen pas uns resultats espectaculars i l'abstenció és una tònica constant.
Recordem l’autèntica festa de la democràcia, amb la recuperació dels ajuntaments l’any 1.979. La participació a la ciutat de Lleida va ser del 52,43%, és a dir es van quedar a casa el 47,57% dels ciutadans i ciutadanes, i era, en teoria un any gloriós.
Les següents, l’any 1.983, hi va haver una pujada sensible de més de 8 punts i la participació es va situar en el 61,1%, tot i així mantenim una abstenció alta de prop del 40%, val a dir que l’any 81 es va produir el cop d’Estat del Tinent Coronel Tejero & Company i probablement aquest va ser un dels factors que provocar una certa mobilització.
Si ens situem a les eleccions de 1.987 que es van celebrar el mes de juny per fer-les coincidir amb les eleccions europees, la participació va pujar 3 punts més respecte de les anteriors, tot i que l’abstenció continua essent alta, del 35%. La variable que podia incidir, al meu entendre, dues: el recent ingrés d’Espanya a la CEE i que aquestes eleccions coincidien amb les Europees, de manera que hi va haver un cert “arrastre”.
Estrenem dècada, al 1.991, la participació baixa, ens trobem de nou als nivells de 1.979, amb un 56,13% i per tant una abstenció que arriba gairebé al 44%, Hi pot haver més d’una variable, però possiblement l’estrany mandat del que sortíem amb un govern de coalició de centre-dreta liderat per Manel Oronich que va veure’s foragitat per una moció de censura amb 15 vots, el PSC només en tenia 12, va posar de manifest la fragilitat de la coalició de govern i possiblement va provocar el desencís en aquesta següent.
Quatre anys més tard, l’any 1.995 es recupera el nivell de vot que se situa en el 60% però que suposa una abstenció del 40%.
L’any 1.999 ja finals del segle passat, la tendència participativa torna a baixar fins al 54,51%, de manera que ens trobem amb una abstenció alta de més del 45%, sense causes objectives que en puguin determinar la causa, llevat que el primer partit de la oposició baixa a les seves cotes de regidors més baixes, només n’obté sis, retornant a la seva posició de 1.983.
I ja el darrer període, dins del segle XXI, el 2003, la participació es recupera una mica, arriba gairebé al 60%, alta abstenció per tan, del 40%, el que seria el darrer mandat de l’Alcalde Ciurana i el primer de l’Alcalde Ros.
Com veieu la abstenció a les eleccions locals, pel que fa a la ciutat de Lleida és una tònica, per tant no ens ha de sorprendre, i molt menys comparar-ho amb els primers anys de la democràcia perquè tampoc se sustenta la comparativa.
Recordem l’autèntica festa de la democràcia, amb la recuperació dels ajuntaments l’any 1.979. La participació a la ciutat de Lleida va ser del 52,43%, és a dir es van quedar a casa el 47,57% dels ciutadans i ciutadanes, i era, en teoria un any gloriós.
Les següents, l’any 1.983, hi va haver una pujada sensible de més de 8 punts i la participació es va situar en el 61,1%, tot i així mantenim una abstenció alta de prop del 40%, val a dir que l’any 81 es va produir el cop d’Estat del Tinent Coronel Tejero & Company i probablement aquest va ser un dels factors que provocar una certa mobilització.
Si ens situem a les eleccions de 1.987 que es van celebrar el mes de juny per fer-les coincidir amb les eleccions europees, la participació va pujar 3 punts més respecte de les anteriors, tot i que l’abstenció continua essent alta, del 35%. La variable que podia incidir, al meu entendre, dues: el recent ingrés d’Espanya a la CEE i que aquestes eleccions coincidien amb les Europees, de manera que hi va haver un cert “arrastre”.
Estrenem dècada, al 1.991, la participació baixa, ens trobem de nou als nivells de 1.979, amb un 56,13% i per tant una abstenció que arriba gairebé al 44%, Hi pot haver més d’una variable, però possiblement l’estrany mandat del que sortíem amb un govern de coalició de centre-dreta liderat per Manel Oronich que va veure’s foragitat per una moció de censura amb 15 vots, el PSC només en tenia 12, va posar de manifest la fragilitat de la coalició de govern i possiblement va provocar el desencís en aquesta següent.
Quatre anys més tard, l’any 1.995 es recupera el nivell de vot que se situa en el 60% però que suposa una abstenció del 40%.
L’any 1.999 ja finals del segle passat, la tendència participativa torna a baixar fins al 54,51%, de manera que ens trobem amb una abstenció alta de més del 45%, sense causes objectives que en puguin determinar la causa, llevat que el primer partit de la oposició baixa a les seves cotes de regidors més baixes, només n’obté sis, retornant a la seva posició de 1.983.
I ja el darrer període, dins del segle XXI, el 2003, la participació es recupera una mica, arriba gairebé al 60%, alta abstenció per tan, del 40%, el que seria el darrer mandat de l’Alcalde Ciurana i el primer de l’Alcalde Ros.
Com veieu la abstenció a les eleccions locals, pel que fa a la ciutat de Lleida és una tònica, per tant no ens ha de sorprendre, i molt menys comparar-ho amb els primers anys de la democràcia perquè tampoc se sustenta la comparativa.
