Les anàlisis d’unes eleccions és alguna cosa més seriosa que la que fan aquelles i aquells que desconeixen el contingut de la matèria en qüestió. Si ens molestem en recórrer a les dades que la versió francesa del CIS, el CEVIPOF ens facilitava al més de Febrer d’enguany, sobre el perfil ideològic de l’electorat francès per una banda i sobre la intenció consolidada de vot, no oblidem que la societat francesa és una de les més ideologitzades del món i ho demostra la tradicional altíssima participació, com ho reflecteix avui un treball periodístic del diari francès Le Monde, veuríem que és un error, com ja he dit en altres fòrums, d’analitzar les eleccions presidencials franceses des d’una perspectiva de la proporcionalitat que estableix els nostres models hispànics, perquè no ens hi podem aproximar a un model que no és el nostre amb una perspectiva equivocada que, en molts casos una interpretació sesgada.
És cert, totes les enquestes publicades donen una ampla victòria al conservador Sarkozy, però hi ha tantes variables que incidien en el factor final del recompte que seria difícil hores d’ares per un científic social d’aventurar un pronòstic, de fet els politòlegs no ens aventuraríem mai a plantejar futuribles, perquè escapen de qualsevol hipòtesi plausible. Altra cosa és valorar el que us deia el perfil ideològic francès que abasta tot l’espectre i no pas amb elements residuals, sinó des d’una perspectiva en que tots els nínxol tenen el se pes específic i mesurable, de manera que, també cal establir una diferència palpable entre les dimensions i variables que concorrèssin en una primera volta on tothom juga la seva pròpia carta a una segona volta en la que cal aglutinar vot ideològicament pròxim o no.
El fet doncs de que és produeixi un increment considerable de la participació, com ho reflecteix la dada del Ministeri de l'Interior francès, dona a entendre l’interès que desperta el resulta final que en resulti i com que ambdós candidats han cridat a la participació em seria difícil d’aventurar el perfil ideològic, tot i que si us he de ser sincer, fins i tot pecant de poca objectivitat, us he de dir que analitzant els discursos d’un i altre candidat, ha estat la candidata socialista la que ha fet una crida convençuda i no de manual, reivindicant el vot com una variable republicanista.
