Portada del diari Segre del diumenge 20 de maig de 2007 , on dibuxa el formatge que es descriu en el reportatge de pag. 3.A banda de la visita del president a Lleida, la crònica electoral d’aquest diumenge ens deixa per una banda l’estudi electoral que publica el diari Segre i la informació que publica l’amic Lluís Visa, corresponsal de El País a Lleida.
Certament Segre, que publica el reportatge: "El PSC tendeix a l'alça i podria aconseguir fins a 12 edils a la Paeria", posa de manifest una tendència, obvio valorar-ne els resultats, perquè hi ha variables dependents que hi tenen incidència i que les enquestes no contemplen, per raons obvies, de la mateixa manera que resulta impossible de fer una traducció acurada en resultat final en un model proporcional, no passa el mateix en un model majoritari, o tu o jo, com va succeir a franca, on les enquestes van clavar el resultat final, amb una desviació mínima. Serveixen les enquestes per blasmar des d’una perspectiva teòrica i a partir d’una mostra aproximada a l’univers sotmès a estudi quines són les tendències, les perspectives i les perspectives apunten crec en la direcció que Àngel Ros torni a assumir el rol de alcalde de la ciutat de Lleida. Veig, però un cert rigor en el treball de les dades que presenta avui el diari lleidatà, però tot i així, com deia i repeteix constantment Ros, la veritable enquesta, i no és un tòpic és la decisió ciutadana que surti de les urnes el proper dia 27. Fent una petita referència a l’Aplec del Caragol que ha tancat avui les seves portes, he pogut veure com a l’Àngel, a l’alcalde Ros, li deixaven als seus fills per a fer-los fotos amb l’alcalde, feia temps que això no ho veia, no és una variable, però si un ímput.
Visa, que es recupera de la seva lesió al genoll, els anys no perdonen amic Lluís, fa una reflexió en veu alta que tanta i tanta gent de colors ben diferents diu, en una informació interessant que publica en l’edició d’avui del rotatiu El País, i que titula: “ El primer examen del socialista Ros y el último del convergente Gavín “, no cal tirar les campanes al vent, perquè en aquesta societat democràtica que tenim, els accionistes són els ciutadans i ells decideixen, les expectatives i els desitjos abunden la possibilitat que Ros revalidi per segona vegada, però cal ser prudents, no cometre errors i esperar a la decisió de la ciutadania.
Certament Segre, que publica el reportatge: "El PSC tendeix a l'alça i podria aconseguir fins a 12 edils a la Paeria", posa de manifest una tendència, obvio valorar-ne els resultats, perquè hi ha variables dependents que hi tenen incidència i que les enquestes no contemplen, per raons obvies, de la mateixa manera que resulta impossible de fer una traducció acurada en resultat final en un model proporcional, no passa el mateix en un model majoritari, o tu o jo, com va succeir a franca, on les enquestes van clavar el resultat final, amb una desviació mínima. Serveixen les enquestes per blasmar des d’una perspectiva teòrica i a partir d’una mostra aproximada a l’univers sotmès a estudi quines són les tendències, les perspectives i les perspectives apunten crec en la direcció que Àngel Ros torni a assumir el rol de alcalde de la ciutat de Lleida. Veig, però un cert rigor en el treball de les dades que presenta avui el diari lleidatà, però tot i així, com deia i repeteix constantment Ros, la veritable enquesta, i no és un tòpic és la decisió ciutadana que surti de les urnes el proper dia 27. Fent una petita referència a l’Aplec del Caragol que ha tancat avui les seves portes, he pogut veure com a l’Àngel, a l’alcalde Ros, li deixaven als seus fills per a fer-los fotos amb l’alcalde, feia temps que això no ho veia, no és una variable, però si un ímput.
Visa, que es recupera de la seva lesió al genoll, els anys no perdonen amic Lluís, fa una reflexió en veu alta que tanta i tanta gent de colors ben diferents diu, en una informació interessant que publica en l’edició d’avui del rotatiu El País, i que titula: “ El primer examen del socialista Ros y el último del convergente Gavín “, no cal tirar les campanes al vent, perquè en aquesta societat democràtica que tenim, els accionistes són els ciutadans i ells decideixen, les expectatives i els desitjos abunden la possibilitat que Ros revalidi per segona vegada, però cal ser prudents, no cometre errors i esperar a la decisió de la ciutadania.
