A les 21,15 he rebut un e-mail del comitè e-militant de les presidencials franceses al PSF que reconeix que la carrera s’ha acabat i que l’objectiu s’ha escapat per poc, de fet Ségolène Royal acabava també de fer declaracions a la premsa en aquest sentit. Certament són estranys aquests francesos, quan encara no hi ha ni tan sols dades oficials, accepten el resultat de les 4 empreses que coincidien en donar Sarkozy com a guanyador amb el 53% del vot estimat.
El valor però d’aquestes eleccions, des del meu particular i extern punt de vista, és el que s’ha obtingut des de la perspectiva de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que he pogut copsar en l’àmbit de la socialista Royal. Certament, com em reconeixen els meus col·legues francesos, s’ha inventat una nova manera de participació que al menys a França no havia estat mai intentada fins ara, on els debats participatius en línia han permès de construir una mena de blog que ells han batejat com « Cahiers d’espérances », llibretes de desitjos.
Segons les dades de que disposo aquesta estructura en línia va començar el mes de gener amb un total de 60.000 activistes que a dia d’avui són prop de 500.000 que hem convertit la campanya en una campanya 2.0, creant un concepte nou : « Ségoland », que en l’ambient de la blogesfera política francesa inclou més de 1.500 blogs i tot un seguit d’utensilis participatius que abasta des de un blog de vídeos fins a altres instruments que segurament seran útils a campanyes posteriors, i també a la investigació i la determinació de la incidència política de l’activisme en xarxa.
Ens hem de plantejar si aquesta campanya de Ségolene Royal ha inaugurat de fet una nova manera de militar, la militància en línia, com una manera de mobilitzar les energies i les voluntats i d’articular el discurs tant des de la perspectiva virtual com des del model tradicional de campanya.
