Avui, he recuperat el ritme normal de tertúlies a Segre ràdio, a “El Despertador” , la que jo diria una reunió d’amics i que traspua aquesta sensació, amb Marta Alòs, Enric Montaña i Carmel Mòdol que avui no hi podia ser i era substituït per una regidora electe d’Artesa, "moderats" per la meva amiga Mariví chacón que, inflexible, avui ja ha començat les meves interrupcions, aquest cop ha estat una.
La veritat és que recuperar aquest ritme, encara que es parli en general de política s’agraeix, perquè no hi ha un ritme estrictament electoral. El tema del dia, el “varapalo” de la federació nacionalista al seu cap de fila per Lleida, Isidre Gavín que ha quedat desautoritzat per a negociar i a més li diuen que s’oblidi de la Diputació provincial, no ja per presidir-la, aspecte que està sota negociació, si més no fins i tot perquè deixarà de ser diputat provincial.
Certament la inmmodèstia del líder de la federació nacionalista, per una banda, i segurament alguns punyals que surten de l’armari, pot haver estat la resolució de la directiva d’aquell partit, que avui és titular de premsa.
L’abstenció que és un tema que m’apassiona i la seva incidència en els diferents processos electorals, com ara les municipals a la ciutat de Lleida també s’ha analitzat, el meu criteri, ja l’he expressat altres vegades, que l’abstenció és un fet crònic de la ciutat de Lleida des de 1.979 i no cal estripar-se les vestidures, en tot cas calia fer-ho aleshores i posar-hi remei, perquè ara és molt difícil, fins i tot aquella teoria meva del vot obligatori. En tot cas he plantejat el valor del vot no contingent que afecta a l’obtenció d’un determinat resultat, la consistència de la massa electoral del PP i la poca consistència de la massa electoral convergent, que malgrat totes les previsions, s’ha enfonsat inexorablement, previsions que preveien un cert retrocés, molt menor del que ha succeït.
