dimecres, 16 de maig del 2007

Crònica electoral LXVII: Ros, un altre debat guanyat i un sopar encantador




La veritat és que la meva mala salut de ferro se'n ressenteix, però el cert és que és d'un gran aprenentatge i afalagador de poder escoltar l'Àngel Ros davant de més de 400 persones en la Fonda del Nastasi de Lleida, desgranant els aspectes del programa dels socialistes. Era un risc certament un nou sopar després de l'exitós "sopar dels 600" que va tenir lloc a la Finca prats, recentment. Veure l'entusiasme de la gent que accepta les propostes racionals i efectives en l'àmbit de gestió cap a les persones, com deia Maria Burgués ex-primera Secretària, actual presidenta del PSC i primera tinent d'alcalde, que veiem els socialistes els serveis personals no com un sistema merament assistèncial, sinó universalitzat, una visió molt més complexa i transversal de la funcionalitat municipal envers tot i cadascun dels ciutadans.

Certament ha estat una nova posta en escena que ens podia semblar innecessària, però com m'ha dit Àngel Ros, entre d'altres coses, en acabar el sopar, aquest cop a una hora raonable: " era absolutament necessari", i he de reconèixer que tenia raó, i com no.

Avui també el segon debat i quart encontre electoral en els mijans de comunicació, tres debats i un cara a cara; aquest cop en la desconnexió del Canal 33 que ha fet per les quatre capitals catalanes, on una vegada més ha estat, amb la dificultat que representa un debat a cinc, l'alcalde i candidat del PSC el notori guanyador com ho reconeixien fins i tot assessors de la resta de partits, com m'ho reconeixien també votants del principal partit de la oposició.

Sense entrar a detall del que ha succeït al llarg del debat que, si us he de ser sincer comencen a cansar, per la influència negativa que tant de debat pot acabar tenint de negatiu respecte de la participació electoral, el discurs, la dialèctica de Ros, supera amb escreix la dels seus adversaris, ara ja fins i tot els socis de govern que també volen una quota del formatge. El candidat del PSC ha demostrat el seu profund coneixement de la dinàmica municipal, ell no se n'amaga de ser un bon gestor, justament el contrari del que succeeix amb l'opositor líder de CiU que aporta a un debat, el to que podríem dir negatiu, per no dir innocu en l'administració, la Diputació, en que més que gestionar ha ningunejat als seus clients directes, els ajuntaments; quina pena que en ser d'elecció indirecta no ha de donar explicacions davant dels seus electors, com si que ho ha de fer l'alcalde.

Per això el meu titular un altre debat guanyat (i van 4) i un sopar encantador, que que és absolutament just i objectiu.