Se li atribueix a l'escriptor andalús Antonio Gala, la dita que: "la dictadura se'ns presenta cuirassada perquè ha de vèncer; la democràcia se'ns presenta nua, perquè ha de convèncer"
Demà serà la festa de la democràcia, on aquest lleuger esforç que ens representa sortir de casa per arribar al col·legi electoral i dipositar el nostre vot, és justament l'acció contrària de qui no té cap voluntat en participar del sistema que gestiona els nostres recursos i es vol convertir en el que els grecs anomenàvem "idiotés", el gènere dels que no participen, dels que volen quedar fora del sistema.
Els termes grecs "demos" i "kratos" ens posen de relleu ja 500 a.c. la conjuncció de dues definicions,, la ciutadania i el poder, segurament no va ser el primer ni l'únic sistema tribal d'organització, però si que és probable que sigui l'únic que ens ha quedat descrit tant fefaentment. Certament la democràcia moderna i contemporània, la democràcia liberal, ha superat determinats estigmes d'aquella primitiva forma de democràcia, que, malgrat tot ens aporta no poques reflexions a tenir en compte, però ens descriu un dels millors sistemes possibles en aquesta nostra fórmula de democracia representativa que tenim.
L'exercici del vot, representa alguna cosa més que un exercici de voluntat, que ho és, representa, ho hauria de representar també el reconeixement d'un lideratge, bé cap a una determinada persona, cap a un determinat projecte, cap a una determinada ideologia o partit. Aquelles i aquells que es queixen del sistema, una actitut gens positiva per altra banda, tenen aquí l'oportunitat de fer les correccions pertinents, perquè el valor del vot és incommensurable, ens iguala, ens permet un reconeixement de la llibertat i fraternalment elegim als nostres representants, per tant és un dels principals exercicis de la nostra vida i del que no hem de defugir.
