Ségo, com carinyosament se li diu, va marcar el ritme en “el debat” d’ahir, davant d’un representant de la dreta francesa, que esquivava la seva mirada i amb respostes com: ”vostè s’altera”, per posar de manifest que no tenia resposta al tema que li ho proposaven.
Segurament el model de debat que els agrada als francesos, amb claredat meridiana, marcant clarament les posicions, que fins i tot va obligar al centrista Bayrou, exclòs, de la carrera presidencial a afirmar que no sap qui votarà, però segur que Sarkozy no, amb una clara avançada de recomanació de vot cap a la candidata socialista que va posar de manifest el seu ample coneixement de la política francesa, no en va havia estat ministra de Miterrand.
És amb aquest sentit que jo havia escrit el meu article “Més enllà de Ségolène i Nicolás, França és repensa", que em publica avui en format vídeo el rotatiu digital E-notícies, on afirmo amb contundència que la vella França s’ha de repensar a ella mateixa, ara els francesos i les franceses hauran de decidir tanmateix com ha de ser aquesta opció, si la dreta que s’acosta a un model deconstruccionista de l’Europa pel que aposta el liberalisme de la UMP o al model construccionista europeu pel que aposta Royal i el PSF.
Si el que ens diuen els analistes resulta cert, que 8 de cada 10 francesos tenen hores d’ara decidit el vot, posa de manifest, amb tota probabilitat un augment de la tendència que ha vingut manifestant bona part de l’electorat francès per aquesta dona de la política, el que ens permetria de veure novament una presidència d’esquerra cohabitant, això si, encara que sigui per poc temps amb una Assemblea conservadora. Si el canvi és produeix i sembla que aquesta és una possibilitat cada cop més assolible, això col·locaria al PSF i els seus aliats en una bona posició de sortida per a assumir de nou el control de l’Assemblea.
Segurament el model de debat que els agrada als francesos, amb claredat meridiana, marcant clarament les posicions, que fins i tot va obligar al centrista Bayrou, exclòs, de la carrera presidencial a afirmar que no sap qui votarà, però segur que Sarkozy no, amb una clara avançada de recomanació de vot cap a la candidata socialista que va posar de manifest el seu ample coneixement de la política francesa, no en va havia estat ministra de Miterrand.
És amb aquest sentit que jo havia escrit el meu article “Més enllà de Ségolène i Nicolás, França és repensa", que em publica avui en format vídeo el rotatiu digital E-notícies, on afirmo amb contundència que la vella França s’ha de repensar a ella mateixa, ara els francesos i les franceses hauran de decidir tanmateix com ha de ser aquesta opció, si la dreta que s’acosta a un model deconstruccionista de l’Europa pel que aposta el liberalisme de la UMP o al model construccionista europeu pel que aposta Royal i el PSF.
Si el que ens diuen els analistes resulta cert, que 8 de cada 10 francesos tenen hores d’ara decidit el vot, posa de manifest, amb tota probabilitat un augment de la tendència que ha vingut manifestant bona part de l’electorat francès per aquesta dona de la política, el que ens permetria de veure novament una presidència d’esquerra cohabitant, això si, encara que sigui per poc temps amb una Assemblea conservadora. Si el canvi és produeix i sembla que aquesta és una possibilitat cada cop més assolible, això col·locaria al PSF i els seus aliats en una bona posició de sortida per a assumir de nou el control de l’Assemblea.
Una petita mostra del debat, els inicis, amb la seva versió donada a través del 3/24, doblada al català, molt interessant perquè ens mostra el perfil d'ambós candidats
