Un matí frenètic, inhumà diria jo, un debat que ha abastat bona part del matí i a les tres de la tarda, Xavier Graset de nou a Catalunya Ràdio, des dels estudis de Lleida que dirigeix l’amic Rafel Ventura, feia el debat de l’emissora amb els candidats lleidatans. Per tant poc temps per a poder descansar tots els candidats, reflexionar i refrescar la ment, però ja se sap, aquest és el preu.
El plantejament del debat, que jo he seguit des de casa, absolutament interessant, i fresc diria jo, obert i amb blocs clars, encara que tinguessin sub blocs, sense plantejar preguntes trampa, com ha de ser en un mitjà plural, on els candidats han pogut plantejar la seva visió de present de la ciutat de Lleida, que és el que toca, com hi dit en altres posts, respecte de la ciutat de Lleida que el dia 27 haurà d’elegir als seus representants.
Àngel Ros, l’alcalde i candidat socialista, ha anat desgranant la molta i abasta feina feta en aquests quatre anys, fent una descripció acurada de les coses acabades i de les que estan en curs, el que amb les seves característiques polítiques particulars anaven reforçant els candidats de les llistes que fins ara han format part del govern municipal. Evidentment l’oposició conservadora, la de la federació nacionalista amb una visió de ciutat absolutament nefasta i el candidat conservador que per afonia era substituït per la secretària general del seu partit, proposen coses que ja estan fetes i acabades.
El procés d’autoestima pel que el candidat socialista aposta no és res baladí, hem de deixar aquella pena que justificava un cert pactisme a la baixa, que era també definitori de la manera de ser dels catalans en el seu conjunt, per apostar pel futur, en aquests quatre anys hi ha hagut avenços molt positius en les infrastructures, però també en la imatge de ciutat, i el que és més important en la cohesió social.
Ha afrontat Àngel Ros, el tema de la mesquita, abordant la qüestió des de la perspectiva de l’ordenança de centres de culte, sense veure-ho com un problema, com intenta una i una altra vegada, de manera, diria jo, fins i tot suïcida, el representant de l’oposició nacionalista, i ho qualifico així perquè poden ser malinterpretades les seves paraules i generar un conflicte que ara és inexistent en la societat lleidatana, perquè hem de suposar que no vol incitar pas aquell conflicte.
Abordar la ciutat des d’aquesta perspectiva, la de l’orgull de ciutat com plantejava el candidat socialista, suposa afrontar sens dubte nous reptes de futur, noves perspectives que ens obren a aquest territori que s’aglutina i al que donem servei i amb el que tenim tot un seguit d’intercanvis fent que no es pugui obviar la seva existència, la de la capitalitat agro-industrial, la de la capital interior de Catalunya.
I en la valoració de les enquestes, una manera absolutament política de definir-les la de Ros, molt i ben diferent de la que ha fet el candidat conservador, que s’ha limitat a menysprear-les a elles i per tant als professionals que les fan, mentre que Ros ha valorat en clau positiva el fet de l’existència de determinats valors i variables, com ara el grau de satisfacció amb l’exercici del govern municipal o el grau de satisfacció respecte de la pròpia ciutat.
La feina ben feta!.
