Esperit de llum

Veure la llum. El privilegi de saber que la paraula, com el signe, respon al senyal universal del bé, del bé com a principi, del bé com a valor, del bé com a experiència, del bé com tot allò que t’ha de definir en la teva interacció social, malgrat tot plegat pugui semblar una simfonia monocorde i acrònima difícil d’entendre, com aquell discurs eteri; el fet de saber-te prop de la llum, en sintonia amb el que t’envolta, amb el somriure permanent que et permet descobrir en els ulls del teu interlocutor aquella expressió que et parla de mons personals i íntims a compartir i alhora a fer de tot plegat un principi i un final, et fa saber que tot és tot , com aquella α i aquella ∞ que ens apropa una mica més, només una mica, a la nostra essència humana, a l'eternitat en un temps, com un somni, el mateix que ens transmet Max Ernst, potser...........

Us a sona?

Us a sona?: “Los informes parlamentarios no disimulan que la delincuencia es originada en gran parte por la inmigración. Los extranjeros, que no constituyen oficialmente más del 7 % de la población, representan el 31 % de la población carcelaria”. Forma part del discurs de Mariano Rajoy, però ho va dir Jean Marie Le Pen a Yvetot sobre el tema de la inseguretat el 27 de gener de 2007.

Us a sona? “No es suficiente proponer un contrato de integración incorporando un buen conocimiento de la lengua….. Se debe tener en cuenta un conjunto de elementos culturales, sociales y lingüísticos que revelen inmediatamente el éxito en la inserción (de los inmigrantes) en la sociedad …..o por el contrario, un fracaso patente”. Ho diu Mariano Rajoy, però forma part del programa electoral del Front Nacional francès a les darreres presidencials.

Us a sona? “La principal causa de la inseguridad reside en la inmigración…y que se ha transformado en un incremento de la población inmigrante por el reagrupamiento familiar…..y la apertura del derecho de asilo al mundo entero…, que se han transformado en un coladero”. Forma part del discurs de Rajoy però també ho deia el FN de J.M. Le Pen tot just fa un any.

Us a sona? “Quiero orden, control, ley, integración y que los derechos de los españoles no se vean perjudicados por los derechos de todos los demás. No puede entrar todo el mundo que quiera sin control, porque no cabemos” (Mariano Rajoy. EL PAÍS, 28.02.08) Això també forma part de l’ideari del Partit Republicà i del Partit Democràtic Nacional de la República Federal d’Alemanya en les seves campanyes contra l’asil dels immigrants, amb expressions com : “Das boot ist voll!” (El vaixell és ple) i aquests dos partits son valedors de l'esperit nazi a la RFA.

Les tres paraules

Llegiu en el discurs final del candidat socialista les tres paraules revolucionàries que donen sentit a tota política de caire social, a tota política de progrés, a tota política on l'individu passa per ser ciutadà i no sùbdit dels poders públics i del context global: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquest vídeo inclou tres parts, la intervenció final del primer debat, el del dia 25 de febrer de 2008 a l'Acadèmia de la Televisió, i les alocucions finals dels dos candiats, el del partit popular i el del partit socialista.

Notes IX: L'audàcia del somni

El pensament, el model de les qüestions que els ciutadans es plantegen creen a l’entorn de les idees uns entramats en xarxa que els científics socials intentem de desvetllar, sorpresos, de vegades, de com evoluciona tot plegat i de com el model de societat, que encara empra valors del segle anterior, evoluciona vers un model d’individualitat ancorat en paràmetres col·lectius, distints de la consideració del conglomerat social com un tot cohesionat. El valor intel·lectual en la aportació política ens la definia recentment Carles Duarte en la seva columna setmanal al diari Segre. Duarte acaba dient:

“S’ha perdut l’audàcia del somni, devorada per l’immediatisme. I els intel·lectuals es refugien en l’esperit crític, mentre la gent es mira cada cop més escèpticament la política”

Potser aquesta veritat irrefutable del poeta i lingüista ens obliga a més d’un a valorar la nostra aportació, quin és el paper en definitiva que a determinats especialistes ens ha de tocar jugar veritablement en aquest tauler d’escacs, en el que es gestiona els instruments de l’Estat a partir de les aportacions de la dialèctica i el debat.

Sensacions, sentiments, emocions....

Beus dels paisatges i de l’escuma que vola damunt dels caps recollint-ne els pensaments de qui se sap viu. El misteri de la llum esgota el dia fins al darrer dels minuts, esmicolant el valor de l’espurna, tant bon punt la foscor, com una venjança s’abandona sobre les coses i llença el seu tel negre per interrompre el que ens diu el cel.

Et sents abraonat per un món que camina a un ritme forçat, per unes circumstàncies que giravolten al teu entorn en una ventada huracanada. Tens la mirada perduda en l’horitzó, a la recerca d’aquella imatge que vesteixi els ocres i els verds que s’acomboien sota el vermell de la posta de sol magnífica que t’allibera els sentits; mentre, aquella tos de primavera no es retira encara i no et vol deixar respirar calmadament, olorar d’humiditat l’aire i endevinar aquelles gotes de pluja que ens arriben lentament quan les llums del carrers lluentegen diferents, com anunciant-les.

Crees paisatges urbans en la teva ment, de vegades distints als propis i reals que ens envolten, i comparant, descobreixes que de vegades potser ens cal fer una aturada, mirar de front i dir el que pensem, si cal que sigui dit; en tot cas saber que no hi ha revolucions gratuïtes, res pot fer-se a canvi de res, tot vol un resultat i un perquè, tot necessita de l’espessor de la sang, del silenci, de la calma, de la força, del crit, del clam, de la passió.... i en tot de creure, creure fermament en la humanitat mateixa, tot i sabent que res se’ns dibuixa així com fresc o un oli en permanència, que tot s’embolica en la dinàmica dels colors i les formes per paisatges nous i distints, ni els reals, ni els pensats, distints, creats a partir de diferents aportacions, sensacions, sentiments, emocions....

Liberté

"A les meves llibretes escolars, al meu pupitre i en els arbres, en la sorra, en la neu, jo escric el teu nom. A totes les pàgines llegides, en totes les pàgines blanques, pedra, sang, paper o cendra. Jo escric el teu nom. En les imatges daurades, a les armes dels guerrers, a la corona dels reis. Jo escric el teu nom. A la jungla com al desert, als nius, a les emboscades, en els ecos de la meva infantesa. Jo escric el teu nom. En les meravelles de les nits, sobre el pa blanc de cada dia, en les estacions enamorades. Jo escric el teu nom. Sobre els draps blaus, a l’estany on el sol lluenteja humit, en el llac on viu la lluna. Jo escric el teu nom. Sobre els camps a l’horitzó, a les ales dels ocells i en el molí de les ombres. Jo escric el teu nom. Sobre cada sospir de l’aurora, en el mar amb els vaixells, en la muntanya desafiant. Jo escric el teu nom. A l’escuma dels núvols, en el suor de les tempestes, sobre la pluja menuda i fina, sobre el vitrall de les sorpreses, en els llavis amatents, ben a sota del silenci. Jo escric el teu nom. En els meus refugis destruïts, sobre els meus fars esclafats, sobre els murs del meu enuig. Jo escric el teu nom. En l’absència sense desig, en la solitud nua, sobre els sons de la mort. Jo escric el teu nom. En la salut revinguda, en el risc desaparegut, sens esperança ni record. Jo escric el teu nom. I pel poder d’un mot, jo recomenço la meva vida, he nascut per conèixer-te, com per nomenar-te: llibertat.”[1]

[1] Éluard, Paul. “Poésies et vérités”. Ed. Minuit. París 1942. Traduït per Albert Balada de la versió en francès.

Missatge clar, transmissor.

"L’evocació dels elements del missatge que busquen més una comunicació directa amb l’intel·lecte que amb els desitjos de compra (versió propaganda publicitària) han contribuït sobremanera a dimensionar novament l’efecte de contacte entre les forces polítiques i l’electorat en general per una part i l’electoral potencial de cada un dels nínxols polítics en qüestió................L’evolució dels missatges polítics evidencia també l’evolució de la societat, la maduresa en el terreny polític abasta ja les nostres societats, quelcom que no pot mesurar-se però que existeix en la forma i en el fons dels missatges electorals, els que sense lloc a dubtes tenen un caràcter marcadament polític-partidistes i repetitiu al llarg del cicle electoral de que es tracti.”[1]

[1] Balada, Albert. “El missatge polític de campanya. De l’eslògan publicitari al missatge amb contingut transmissor”. Comunicació al VIII Congrés espanyol de Sociologia. Alacant 2004.

Homenatge i honor a la veu subversiva

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008). Poeta, narrador, assagista i dramaturg. És considerat un dels màxims experts internacionals sobre l'obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat traduïts a una desena de llengües. Juga un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i organitzador de recitals. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d'altres. Ha recollit l'obra poètica a Poemes de l'alquimista, i les proses sobre art i literatura a Quaderns de l'Alquimista. Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006).

ORIENT[1]

"A l'Orient de la vida me'n vaig.

Viure en el Somni és viure en el món.

El meu camí me l'enlluerna un raig

de llum d'absència, d'éssers que no són."






[1] Palau Fabre, Josep (1.917-2.008) Poema de la serie "epigrames daurats" escrits la tardor de 1.936, dins de l’apartat "l’aprenent de poeta" de la obra “Poemas de l’alquimista".

Notes VIII: Llenguatges

Els ulls, et deixen testimoni d’allò que la llum ens reflecteix en les retines maldestres com una ombra a la que hem donat nom, com les ombres que una a una lluentegen en el nostre senderi virtual; canviar els vidres d’aquelles ulleres que matisen aquella visió que els anys tornen dificultosa, podria resultar la solució a veure-hi autènticament bé, Autènticament? Realment? Veritablement? Potser tancar aquelles parpelles petites, descansar en la foscor que t’omple el sentit i et comença a deixar descobrir sensacions distintes, diferents, amanides amb aquelles olors que desperten sentiments adormits en els racons recòndits de la ment, mentre els sons del silenci acaronen aquella foscor que ha pogut omplir de llum tota la buidor que les ombres diàfanes no omplien, en seria la solució.

Escoltar les músiques del vent i sentir-lo fregar la teva cara, sense veure’l, és clar, esmunyint una a una les seves notes per entre els plecs de la teva pell, com acaronant un llibre se’t poden descobrir nous paisatges, nous episodis a viure en les essències mateixes dels principis que la vida ens ofereix com quelcom de nou. Obres els ulls a aquells espai en blanc en el que s’hi van escrivint maldestrament els símbols, les grafies, els sons, els fonemes, totes aquelles lletres que, com agafades de la mà, es recullen en elles mateixes per expandir el llenguatge fins a l’infinit mateix dels diàlegs permanents, dels diàlegs amb la vida mateixa, encara que tinguis, i encara, els ulls tancats a les ombres que caminen entre els homes.

Notes VII: el poder de la raó

Per ilustrar aquest post utilitzo l'obra de José Càrdenas Aceves :"Silla/Ser"

Algú em va dir un dia, que quan mirava la terra, trobava les mirades de tots aquells que se la miren com tu i com jo; com la mirada de tots aquells que protesten, com la mirada de tots aquells que es conformen, com la mirada de tots aquells que viuen en l’atmosfera de l’optimisme i de la justícia.

Algú també es va declarar enemic de les guerres i les passions, perquè va considerar que el poder, l’autèntic poder el tindrà sempre la raó, i aquesta elimina les trinxeres i ens permet de créixer per mirar, com cal....

Equipatges

Per ilustrar aquest post, un fotografama del film "le chien andalou" de Luis Buñuel

De vegades el monstre que portem dins, aquella fera alimentada amb els infortunis i delida per les misèries i els capricis de la vida, com per les formes desvirtuades de l’existència, no se’ns presenta a la vista confonent-se amb models de prudència i misteri, aquell somriure potser maliciós o la mirada ingènua teatralitzada ens fa reinterpretar, malinterpretar l’autèntic sentit de tot plegat

L’espai es desdibuixa, perquè aquella ària esplèndida com murmuri en l’aire dels sons melodiosos resulta un pentagrama de motius sense sentit que desdibuixen el contrapàs dels somnis, aquells que arrelats en una interpretació ascètica de la realitat mateixa, quan les mans omnímodes de la saviesa arrabassada en fan del foc d’encenalls quelcom de normal.

Només amb el convenciment que el somriure és la medecina més efectiva davant de tot incivisme, que el silenci advoca un principi d’honestedat indescriptible, ens pot fer conscients de fins a quin punt la senda humana està necessitada del recurs al saber, al saber antic, al saber clàssic, aquell que fins a Plató es va transmetre de manera oral de mestre a deixeble, com quelcom eteri que pot fondre’s en la immensitat de l’univers del coneixement que els homes han de menester per a subsistir en el bosc de l’existència, arrossegant aquella càrrega que el temps en dóna d’experiència com un bagul que conforma el nostre únic i eficaç equipatge.

Notes VI: Ideals clàssics i Diògenes de Sínope

Quan a la Grècia antiga s’estenia el ideal de la paideia[1] que portava als joves grecs a practicar la gimnàstica, la música i l’astronomia, entre altres disciplines per arribar a l’areté[2], el cínic Diògenes de Sínope, sostenia que, si es posés la mateixa força en practicar les virtuts morals, el resultat seria millor, menyspreant la majoria dels plaers mundans, afirmant que els homes obeeixen als seus desitjos, com esclaus als seus amos.

[1] Paideia (en grec παιδεια, "educació" o "formació", a la vegada παις, país, "nen") era, per als antics la base de educació que dotava als homes d’un caràcter veritablement humà.

[2] Areté (en grec αρετή) és un dels conceptes crucials de l’ètica i la política en la seva forma més elemental, és l’excel·lència o la perfecció.

Notes VI: Aprendre

Llegia avui per la xarxa que la tolerància és una virtut imprescindible per a la pau. Certament, aquest aforisme m’ha recordat, tanmateix, com aquest requisit, aquesta virtut, ens és exigible en la nostra diària existència, amb el nostre proïsme, de manera que siguem capaços d’acceptar des de les posicions més intransigents, fins als models més sinistres i complexos de fer política, aquells que es mouen en el silenci de la foscor, perquè la llum de l’esperança és una virtut que acabarà matisant els negres fins a fer-los grisos i aquests esdevenir blancs, com el gris que acaba veient-se blanc a través del mirall màgic de la càmera de la televisió.

Algú em va dir, també, que els somriures poden ser accidentals, per res, potser de vegades per l’olor d’aquella planta a la que has donat nom i adoptes com un ser viu que és en el teu àmbit més íntim, el familiar, aquella muralla que t’aïlla tantes vegades de la mirada circumspecta de qui no entén com pots afrontar d’aquesta manera el teu trànsit per aquesta vida. El somriure significa el valor d’acceptar les més minses circumstàncies, el més íntim i imperceptiu dels detalls quelcom que pot tenir la més alta significació i valor; una olor, un color o un pensament en front de la ràbia, l’odi o l’enveja, per exemple, protegint aquella energia que fa positiu del món de les derives insanes.

Ens Diu Esquilo[1], el dramaturg que també va ser a Marató i Salamina com a guerrer, que “s’aprèn a força de patir”, convençut de la saviesa com a instrument transformador, el mateix autor que en “les suplicants”, ens descobreix el contrast entre l’individu potent i dedicat als seus interessos així com al control de l’estat i quins actes en freqüència irresponsables amenacen d’arruïnar-lo, i la comunitat que hauria de tenir el control d’ella mateixa i quines accions col·lectives asseguren la salvació general, posant ja en l’antigor, doncs, en valor la clau del pensament col·lectiu, aquell que s’elabora a partir de les aportacions sincrètiques que dibuixen els escenaris de la vida en el silenci i el valor.




[1] Esquilo, Tragedias: Persas. Siete contra Tebas. Suplicantes. Agamenón. Coéforas. Euménides. Prometeo, Editorial Gredos: Madrid, 2002 [1ª edición, 3ª impresión]. ISBN 842491046X.

PAZ

^

La blancor ressaltava amb aquell vermell lluent dels models d’escenari; el rostre en blanc i negre de la candidata per Barcelona i l’entusiasme de tanta gent disposada a sentir, també a escoltar, però per a gaudir en definitiva d’una estona de vibracions ens les que l’enginy per una banda, però també el recurs als sentiments, per l’altra, farien que els tovallons blancs i vermells del càtering, com un senyal es veiessin en l’aire d’aquella estança on tanta gent s’havia reunit com un cor espiritual a l’uníson.

El dia havia nascut lluent a la ciutat de Lleida, potser frescot, però un dia quasi primaveral, amb un sol que jugava a fet i amagar amb algun núvol que passejava per aquest dissabte encara d’hivern. Retrobar amics i coneguts, petar una mica la xerrada fora, a l’entrada, on els inflables servien de divertiment a la mainada i escoltar l'entusiasme, el valor de la paraula certa, l'impuls del cor del sentiment a la política.

El digital del diari Segre, diarisegre.com, referia així el contingut dels discursos :

Zapatero insta a CIU a què decideixi a qui recolçarà abans del 9-M

El president del Govern demana el vot dels lleidatans per fer front a les polítiques restrictives del PP

16-02-08 17:11 - El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha instat a Convergència i Unió a què defineixi abans de les eleccions si recolçarà al PSOE o al PP. Ho ha dit avui durant un dinar-miting que ha tingut lloc als Camps Elisis de Lleida amb 2.200 militants i simpatitzants socialistes. Durant la seva intervenció, el líder del executiu espanyol ha demanat el vot als lleidatans per front a les polítiques restrictives del PP i per garantir els drets de tots els ciutadans.També ha garantit als lleidatans que el seu govern garantirà l'abastiment d'aigua arran de la sequera col·laborant amb la Generalitat. Zapatero ha estat acompanyat de la candidata del PSC, Carme Chacón a les generals qui també ha carregat contra el PP lleidatà dient que el seu candidat José Igancio Llorens no va fer ni farà res per Lleida. Per la seva banda la candidata al Congrès, Teress Cunillera, ha remarcat que Mariano Rajoy no ha tingut mai cap iniciativa important per a Lleida i ha indicat que gracies al PSOE, el problema de l'abastiment d'aigua sense necessitat del trasvassament de l'Ebre.

L'agència Europa Press, referia sobre l'acte, que:

9-M.- Zapatero pide a los votantes de CiU que elijan entre dar su apoyo al PSOE o al PP

LLEIDA, 16 (EUROPA PRESS) - El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, pidió hoy a los votantes de CiU, sin mencionar explícitamente a la federación nacionalista, que decidan el 9 de marzo si quieren votar al PSOE o al PP, y que no esperen a que CiU decida después de ese día a qué partido quiere dar su apoyo.

"Advierto, advierto que hay algunos partidos que dicen que van a esperar a después del 9 de marzo a ver si apoyan a Rajoy o me apoyan a mi. Yo les digo a los ciudadanos de Catalunya y de Lleida, que no deben esperar a después del 9 de marzo para decidir", aseguró Zapatero, en un mitin en la capital del Segrià al que asistieron 2.000 personas.
Insistió a los votantes que elijan directamente a quién prefieren. "Si prefieren un Gobierno presidido por mi o un Gobierno que representa retroceso, la derecha, y por supuesto una actitud que ha sido muy negativa hacia Catalunya", aseveró.
Aprovechó el mitin para pedir a los ciudadanos de Lleida que den un apoyo masivo a un Gobierno que, según él, "les ha respetado, les ha entendido y que está dispuesto a trabajar mano a mano, codo con codo, con Lleida y con Catalunya y con todos los pueblos de España".
Además de Zapatero, intervinieron la candidata del PSC por Lleida, Teresa Cunillera; la cabeza de lista por Barcelona, Carme Chacón; y el alcalde de Lleida, Àngel Ros. También estuvieron presentes los candidatos por Girona y Tarragona, Montserrat Palma y Francesc Vallès.
El PSC obtuvo dos diputados en Lleida en los comicios de 2004 en los que el PP perdió su único escaño, por lo que en estas elecciones ambas formaciones consideran la provincia de Lleida clave. Si el PP recuperara su diputado, el segundo socialista podría caer en unas elecciones muy disputadas.

L'agència EFE, diu al respecte:

Zapatero dice que necesita una victoria amplia en Cataluña

El presidente del Gobierno y líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmado hoy que necesita una "victoria amplia" en Cataluña para frenar al PP tras advertir de que CiU no se define entre un PSOE que ha apoyado a Cataluña y un PP que ha ido "en contra" de los intereses y de la identidad catalanes.

Zapatero ha participado en una comida en Lleida, junto a unos 2.200 militantes y simpatizantes del PSC, en la que ha estado acompañado también de la cabeza de lista del PSC en las generales, la ministra Carme Chacón, y la candidata leridana Teresa Cunillera, entre otros dirigentes. Tras el mitin de esta mañana en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), el líder socialista ha subrayado en Lleida: "Advierto: hay algunos partidos que dicen que van a esperar a después del 9 de marzo para ver si apoyan a Mariano Rajoy o a mí, y yo les digo a los ciudadanos de Cataluña y de Lleida que no pueden esperar a después del 9 de marzo, sino que elijan directamente". "Que elijan directamente si quieren a un Gobierno presidido por mi o uno con lo que representa la derecha, que ha tenido una actitud que ha sido muy negativa hacia Cataluña", ha agregado. Zapatero, que antes en L'Hospitalet se ha conjurado con el presidente catalán, José Montilla, a seguir trabajando juntos desde el Gobierno y la Generalitat al margen de posibles alianzas postelectorales, ha aprovechado su acto en Lleida para dejar claro que no quiere esperar a ver si cuenta o no con los nacionalistas catalanes tras el 9 de marzo para amarrar el Gobierno de España. Ante la actitud de CiU, formación a la que no ha citado explícitamente, Zapatero ha pedido a los catalanes que "no esperen", que se definan ya. Zapatero ha defendido su proyecto progresista y "de vanguardia", con políticas en favor de los derechos civiles y del crecimiento económico -ha vuelto a apostar por superar a Francia en PIB dentro de cuatro años-, y ha subrayado que quiere seguir cuatro años más en esa dirección contando con el apoyo de "la mayoría de los catalanes". En este sentido y para "tener una amplia mayoría en España y tener un Gobierno más fuerte ante una derecha que ha crispado y ha intentado desestabilizar", Zapatero ha admitido: "necesito una mayoría más amplia y es ante todo Cataluña la que me la puede dar, y confío en que me la dé el 9 de marzo".

El diari lleidatà La Mañana, en la seva edició digital publica:

Zapatero pide en Lleida el voto socialista para no tener que pactar

Lleida. Alfonso L. Congostrina 2008-02-17. “Hay algunos partidos que dicen que van a esperar a después del 9 de marzo para ver si apoyan a Mariano Rajoy o a mí, y yo les digo a los ciudadanos de Catalunya y de Lleida que no pueden esperar a después del 9 de marzo, sino que elijan directamente”, aseguró ayer el número uno de la lista del PSOE por Madrid al Congreso de los Diputados, José Luis Rodríguez Zapatero, en la visita de poco más de una hora que realizó a la capital del Segrià. Con esta afirmación quiso criticar la decisión de Duran Lleida. Sin nombrarlo ni a él, ni a la federación nacionalista, dejó caer esta perla en la comida-mitin, previo pago de diez euros, que tuvo lugar ayer en el pabellón número cuatro de los Camps Elisis. Además de esta afirmación, ZP, jugando en casa, no comunicó nada nuevo. Eso sí, cumplió con la promesa hecha a Iñaki Gabilondo en el off de la entrevista de Cuatro: “Nos conviene que haya tensión” y focalizó su “tensión/crispación” en tejer a críticas, trajes, chaquetas, camisas y chalecos contra Mariano Rajoy, Acebes y todo aquel popular que se le pusiera por delante.

Prueba de ello fueron afirmaciones como: “La firmeza de Rajoy es que los niños vayan a la cárcel. Eso no es firmeza ¿sabéis lo que es firmeza? (aquí el lector debería imaginar un coro de Quéeees entregados como música de fondo). Firmeza es, decir al presidente del país más poderoso del mundo que nuestras tropas se van de Irak (aplausos)”. Para Rajoy hubo una ración más de tensión/crispación: “No hay una derecha más a la derecha en toda la Unión Europea que la de Rajoy y el Partido Popular”. Tras pedir el voto, confiar en Lleida y prometer que si gobierna al final de la próxima legislatura “España superará la renta per cápita de Francia”, el candidato por Madrid se fue por donde había venido no sin antes recibir los abrazos y los “guapo, guapo” de los leridanos concentrados. Antes de la actuación de Zapatero fue el turno de Carmen Chacón. La candidata por Barcelona subió con un más que reconocible estado de gestación al atril y tras lanzar mil y un besos desde la tribuna se puso de lo más cariñoso, sin olvidar la tensión/crispación: “No he visto nunca a los del PP quererse tanto como nos queremos nosotros. Te queremos Jose Luis, con T de Talento, de talante, de te queremos”. Luego le tocó recibir a Jose Ignacio Llorens, la barcelonesa proclamó: “Aquí se presenta el mismo que prometió y prometió y no hizo nada. No debemos nada a la derecha. No es lo mismo un presidente que impulsa el Estatut que otro que lo intenta enterrar”. La candidata por Barcelona siguió con los piropos al jefe que la ha convertido en Ministra: “El PP quiso tumbarte por ser amigo de Catalunya. Iremos masivamente a las hurnas porque Lleida no te va a fallar”.El discurso de Chacón fue muy parecido al que previamente había efectuado la candidata leridana Teresa Cunillera que al igual que la Ministra de Vivienda se puso de lo más tierno: “José Luis tú sabes que yo te quiero desde hace muchos años. Te queremos porque nunca nos has fallado”. Y también dio un poco de estopa al PP: “Los populares tienen que resucitar a viejos candidatos (en clara referencia a Llorens) pero el PP no tendrá candidato por Lleida porque tenemos memoria. Si vuelven volverán a querer hacer el transvase del Ebro... No puede ser que las mujeres consientan que gobierne Rajoy el cual ha recurrido la ley de igualdad”.El alcalde de Lleida, Àngel Ros, fue el anfitrión y el que primero intervino. El alcalde de todos y cada uno de los leridanos, los que votaron a los socialistas, al PP, a CiU, ERC, IC-V... o no votaron directamente, el Paer en Cap de todos los ciudadanos dio la bienvenida a ZP con un: “Está lo bueno y mejor de Lleida hoy aquí contigo”. Ros también quiso participar del estado de tensión/crispación: “Sólo Zapatero permitirá que se despliegue el Estatut. No podemos permitir que gane alguien que no quiere el Estatut”. El alcalde hizo una predicción: “El PSC seguirá teniendo dos diputados y dos senadores y con el PSC volveremos a hacer a Zapatero presidente porque eso es bueno para Catalunya y para Lleida”.El aforo del pabellón número 4 de los Camps Elisis de Lleida superó las 2.000 personas y entre ellas se podía distinguir a alcaldes de otras poblaciones, ex alcaldes, concejales y socialistas.