diumenge, 20 de gener de 2008

Tot cercant la polis


Cobreixes la terra del mantell de l’escuma que dibuixa paisatges eteris sobre els mars verds que la guarden, fent de la blancor que enlluerna destins insospitats on els núvols es deixen caure, ombrívols sobre l’aire en calma, lentament descendent per la rocosa paret que s’alça majestuosa als ulls mortals. Cercaràs la polis que vas deixar anys enrera i en ella el somriure destre del ciutadà que defensa el llegat dels savis, mentre camines admirat pels canvis que no deixen de sorprendre’t.