divendres, 13 de març de 2009

Mirada



Mirada

 

Vidriosa llum entre àlgides nostàlgies

que esmorteixen les passions

com les deleixen

en la broma que aclapara tot l’eteri.

 

Mòrbida saó que reposa entre cànems estopencs

les pèrfides maldestres que trenquen les bardisses

frondoses de les vores dels camins perduts.

 

Et mira’m encalmada entre teranyines ancestres

embadalits amb aquell teu rostre esbiaix,

de somriure lassi entre mirada càndida

que pentina les matinades insomnes

en el casalot de l’esguard. 

 

Carruatge de somnis entre foscors i lluminàries

tafilets de basarda i misteri,

voleies els celatges immensos

mentre deixes històries mínimes,

raons mistèriques, ombres silents

que l’aurora esvaeix en un instant

tot esperant

el teu retorn.

 

 

 

 

 

 

 

© Albert Balada

14-03-2009