diumenge, 9 d’agost de 2009

Nagasaky, hora zero, fa 64 anys....


“Fa 16 hores, un avió nordamericà va llençar una bomba sobre Hiroshima i destruí la seva utilitat per a l’enemic (...). La força de la que extreu el seu poder el Sol s’ha deencadenat contra els que van portar la guerra a l’extrem orient.” El missatge radiofònic del aleshores president dels Estats Units Harry S. Truman, el 6 d’agost de 1945, va fer sospirar als americans, pel que suposa –el Japó es va rendir el 15 d’agost-: el final de la guerra en el pacífic, tot i que encara no se savía que aquell “poder essencial de l’univers” hauria costat més de 100.000 vies a Hiroshima, que costaría altres 100.000 tres díes més tard a Nagasaki el 9 d’agost.

Quan tot just es commemoren els 64 anys del bombardeig de Nagasaky, el silenci i el sonar de les campanes són sens dubte un record al moment, una mena de cadència harmoniosa que ens porta a pensar com el paradigma del conflicte ha esgotat les seves filies i necessita del suport inexcusable a les noves idees sorgides de la voluntat de pau permanent, sense escatimar-ne esforços. Serveixi aquest post per a honorar aquelles víctimes, com totes les víctimes de les guerres que en el món han castigat sempre als mateixos.