“Estic cansada de no saber on morir-me. Aquesta és la major tristesa de l’emigrat. Què tenim nosaltres que veure amb els cementiris on vivim? Caldria fer tantes presentacions dels altres morts que no acabaríem mai.”[1]
[1] León, María Teresa. Memoria de la melancolia. Editor y traductor Gregorio Torres Nebrera. Editorial Castalia. Madrid. 1999. Pg. 97.
