Molt més que mers símbols i codis...

"Les lletres i els números són molt més que mers símbols i codis amb els que es formen les paraules i denominem objectes i persones. Cadascun dels números oculta en el seu interior tot un món, i cada una de les lletres fa referència a meravelles i perles de la saviesa. Si no som capaços de comprendre el que números i lletres ens ensenyen, deambularem per un món mut que no tindrà res a dir-nos..."

Rab Aharon Shlezinger "Claves de la Numerologia Cabalistica" 

Com en els singles de Meteora...

Com en les singles de Meteora si encabeix en monestirs la saviesa ancestre, sobre la plana central s’alça a Catalunya aquest monument petri; muralla, columna, saber,  misteri, pregària, reflexió, registre perenne del pas dels temps i dels seus significats, balustrada de senyals, de símbols, penya-segats gens agrestes acaronats per la terra, el sol, l’aigua i el vent, recés de pau necessària i imprescindible...

© Albert Balada

30-06-2013

Somni...

"No som aquí per cercar un somni, nosaltres som el somni" (1)


(1) Paraules finals de Muriel Casals, president d'Omnium Cultural al Concert per la Llibertat" Camp Nou 29-06-2013

La veritat...

“...La veritat ens sembla faula, es romp al nu roquer del cant...”[1]

---

[1] Espriu, Salvador. Frangment de “Setmana Santa I”, citat a: Gassol i Vellet, Olivia. La "Pell de brau" de Salvador Espriu, o, El mite de la salvació. Editorial de l’Abadia de Montserrat. 2003. ISBN  9788484154624. pag. 114.

El mal o el bé...

El mal o el bé que hem fet és aquell que defineix el nostre esdevenidor, obrint i tancant les portes, no només de la nostra vida, perquè no som unitats aïllades en l’univers, doncs vivim en connexió permanent amb la mirada i el cor del nostre proïsme, però també amb la Providència que ens acompanya en el dictat...

© Albert Balada

27-06-2013

El silenci...

"...el silenci pot arribar a ser més intens que el so més alt, i més suau que el més lleu..."[1]

---

[1] Barenboim, Daniel. El so de la vida. Edicions 62, Barcelona. 2008.ISBN 9788429761375. Pag. 17.

La paraula escrita és quelcom de poderós...

La paraula escrita és quelcom de poderós, però cal tenir-ne cura. Pots recórrer molts i fantàstics llocs, fins i tot arribar a Shangri-la, sense moure’t del lloc on són llegides, emocions que són cultura, de quin desconeixement, se’n deriva la seva destrucció, aquella que ens duu a destruir la civilització mateixa; quan les llegeixes, passen a ser quelcom teu, no són somnis, són reals murmuris d’històries, de relats, lliures, vagant per la teva ment i el teu cor, recreant-se una i una altra vegada...    

© Albert Balada

24-06-2013

Cremin els silencis rancis...

La fotografia és original de Llorenc Melgosa Alonso

Cremin els silencis rancis, les males virtuts, els mals pensaments. El foc purificador esvaeixi les tenebres en les que l’home s’entorna per a fer-ne catarsi de baixes passions, com dels orgulls desmesurats causa d’infortunis. Flames solsticials que en redimeixen l’ànima de la patètica quotidianitat, per enlairar-la sublim i solemne fins la deïtat mateixa, aquella que l’aixopluga i l’acarona com a obra seva que n’és, pura.   

© Albert Balada
24-06-2013

Cosa guardada...

"Sobre qualsevol cosa guardada, guarda el teu cor, perquè d’ ell mana la vida".

(Proverbis 4: 23)

Així és...

“Així és que si tenim sempre present el significat d’«eternitat», buscarem el penediment i n’ evitarem la transgressió, i aleshores serem «edificats en aquest món i establerts en l’esdevenidor»”.

(Shem Olam, Cap. 18)

Una cita: Javier Tomeo

“Els cignes i els ànedes són molt diferents, amic meu. Els cignes volen massa alt. No oblidis que foren dos cignes els que eren els encarregats de conduir el carro del sol pel firmament. I no oblidis tampoc que hi va haver un altre cigne que remolcà la barca de Lohengrin quan anava a reunir-se amb la seva estimada Elsa. Tu creus que als ànecs i les oques se’ls pot encarregar missions tan grandioses?”[1]  

---

[1] Tomeo, Javier*. Conversaciones con mi amigo Ramon. Ed. Huerga Y Fierro Editores. 1995. ISBN 9788488564153   Pag 21

* (Quincena, Osca 9-9-1932 – Barcelona 22-06-2013⁾ Llicenciat en Dret i Criminologia, fou escriptor i dramaturg en llengua castellana

Quan deixem que la llibertat repiqui...

...Quan deixem que la llibertat repiqui, quan deixem que repiqui des de cada vila i cada veïnat, des de cada estat i cada ciutat, podrem accelerar el dia en què tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i gentils, protestants i catòlics, puguin donar-se les mans i cantar les paraules de l’espiritual negre: "Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu Totpoderós, som lliures per fi!"[1]

---

[1] Luther King jr., Martin. Fragment final del “Discurs pronunciat a les escales del Memorial a Lincoln, a Washington DC, al final de la Marxa pel treball i la llibertat, el 28 d’agost del 1963”

Procura...

Procura no fer res amb el que no puguis viure o et passaràs tota la vida intentant de compensar-ho...

© Albert Balada

20-06-2013

Quan hom mira...

Quan hom mira el regal que la vida et do, t'admires de la bellesa que en tot es do i l' admirat bé...

© Albert Balada

20-06-2013

La duresa...

La duresa del terra l'apaivaga el fet de saber-te trepitjant la terra dels teus ancestres i respectant aquella servitud que cap a ella es dóna de manera simbòlica, en el respecte als valors i principis que ens cal honorar...

© Albert Balada

21-06-2013

Els ídols...

“...Els ídols dels gentils són d’or i plata, factura de mans humanes: tenen boca i no parlen, tenen ulls i no veuen, tenen orelles i no escolten, no hi ha alè a les seves boques. Essent el mateix, els que les fan, quans confien en ells...”[1]

---

[1] Salm 134 II (fragment)

L'odi és un pecat que enverina...

L’odi és un pecat que enverina el cor, perdonar és una virtut que cura aquell enverinament; si vols el perdó, primer has de saber perdonar. Només pots entrar en oració i meditació, si has alliberat la teva ànima de tota mostra d’odi, tot entrant en la humilitat i aconseguint, d’aquesta manera la tranquil·litat de consciència, doncs és en l’orgull que sustenta l’odi, on es divisa el pensament idolàtric, aquell que porta als essers humans a la seva pròpia destrucció...

© Albert Balada

20-06-2012

Ens acostem...

Ens acostem al solstici d'estiu, aquell moment venerat pels homes, transcendent, on els fruits de la terra han estat oferts, on els colors han fet canvi, on la terra es mostra en la seva més plena esplendor i l'astre Rei ens pentina amb la seva càlida expressió... on Déu se'ns mostra en la més excelsa expressió, llum i força, bellesa i saviesa, i nosaltres els homes, els essers humans, formant part d'aquesta realitat divina...

© Albert Balada
13-06-2013.


La fotografia li he manllevat a María Maria Del Carmen Escriña, una bona amiga del Fb

La saviesa del Talmud...

Ens ensenya la saviesa del Talmud que: “Hi ha quatre tipus de temperament: saltar a la menor provocació i calmar-se fàcilment, és neutralitzar una mala característica amb una altra de bona; tardar en perdre els estreps però tardar tanmateix en calmar-se és neutralitzar una bona característica amb una de dolenta;  tardar en perdre els estreps i calmar-se fàcilment és el temperament d’un sant; saltar a la menor provocació i tardar en calmar-se és el temperament d’ algú pervers”[1]  

---

[1] La saviesa del Talmud. El temperament. Ed. JJ Olañeta. Palma de Mallorca, 2006. Pag. 115-116

La porta...

La porta, és aquell símbol que enllaça i transmet la distància entre lo personal i íntim i lo social, un punt intermedi entre els nostres jo, com qui diu un punt místic que voleia sempre la nostra ànima, dibuixant un passat, un present i possiblement un futur, que s’albira però del que mai sabrem que és ni quin sentit pren, per llunyà i inabastable; el passat que ja va ser escrit, el present que acumula tant que de vegades ja és passat i el futur aquella essència humana que mai no ens pertany.   

© Albert Balada

10-06-2013