diumenge, 29 d’abril de 2007

47



Em resulta estrany, ja tinc 47 anys. El cos em pesa igual que ahir, igual que ahir tinc aquesta mala salut de ferro que m’acompanya i m’ajuda a la vegada a comprendre millor la perspectiva amb la que afronto la vida, a la que saludo i dono les gràcies per ser on sóc, per tenir la família que tinc, els amics i fins i tot els enemics. Sóc a tres anys del mig segle, tota una vida i si us he de ser sincer, hores d'ara he de fer meves les paraules de l’Antoine de Saint-Exupery, quan diu que: “coneixes el que la teva vocació pesa sobre teu, i si la traïciones és a tu mateix a qui desfigures; però saps que la teva veritat es farà lentament, perquè és el naixement d’un arbre i no la troballa d’una fortuna”.