dilluns, 9 d’abril de 2007

Només és pot ensenyar el que un és





A la foto Ségolène Royal, en un moment del seu darrer discurs diumenge passat. El 22 d'abril França viu la primera ronda de les seves eleccions presidencials.


El meu col•lega blogger i amic, el diputat per la circumscripció per Barcelona, Jordi Pedret, fa una interessant referència respecte de la política francesa, francòfil com jo que és i que jo referiria a la cultura política de la gran dona que és la Ségolène Royal, en recordar aquesta els principis i les idees innovadores que ja plantejava a principis del segle XX Jean Jaurés (1.859-1.914), un dels fundadors de la SFIO (Secció Francesa de la Internacional Obrera), embrió del que seria l’any 1.969 el Partit Socialista, nascut del congrés d'unificació socialista francès d'Issy-les-Moulineaux.


Aquesta reflexió i referència d’en Pedret, em porta a recordar una frase important, conseqüent amb aquella aportació que va fer a la “lluita obrera” un burgès com era Jaurés, qui en la seva obra: “L’esperit del socialisme, Idealisme i Materialisme en el concepte de la historia”, ens llega una cita, que encara ens és vàlida per entendre la transcendència de l'acció política, més enllà del curt termini que alguns albiren, més enllà del mig termini que alguns desitgen, en permanència, diria jo:

“No s’ensenya lo que es vol; diria fins i tot que no s'ensenya el que es sap o allò que es creu saber: només s’ensenya i només es pot ensenyar allò que un és”