dimarts, 3 d’abril de 2007

Idiotes



És molt probable que la incidència sobre l’abstenció regular, la passiva aquella que evidencia en una part de l’electorat l’inexistència de la necessitat de participació, pot venir derivada del model de la lluita política que va més enllà de la pròpia execució dels models de campanya que les diferents formacions trien. Evidentment no hi estudis fets sobre el particular, perquè l’abstencionista passiu amaga aquesta condició en qualsevol estudi que es realitzi, avergonyit de poder ser identificat amb el model que el grecs definien com “idiotes”, aquells que no participaven del fet polític, de la “res”, la cosa política, la gestió dels afers públics i només ho feien dels seus propis assumptes i que cal diferenciar del concepte "idiòcia" que realment té un significat despectiu i insultant.

Hi ha alguna cosa que ens faci pensar de manera que la gestió dels models de comunicació farà que es derivi en uns ciutadans actius en el procés d’elegibilitat?, probablement no, perquè tinc el convenciment que les campanyes polítiques es llegeixen a partir de fets anecdòtics que defineixen a ulls de l’opinió publicable, aquella autènticament rellevant perquè ratifica l’existència del quefer diari, quina és la realitat d’una campanya política, inicialment definida com l’intent d’uns ens interpretadors de l’opinió pública, com son els partits i coalicions, de fer arribar a l’elector, al ciutadà, les seves pretensions en la gestió de la institució que albira a governar.

Segurament la manera de convertir els idiotes en polites, ciutadans actius dins del model de democràcia deliberativa que tenim, seria l’aplicació d’uns principis molt simples i elementals que van molt més enllà dels principis del màrqueting en general i del màrqueting electoral en particular i que permetria una acció viral transcendent: la prudència, com element configurador, perquè la tendència americanitzadora de les campanyes polítiques ens porten inexorablement, potser per l’efecte contradictori amb el nostre caràcter mediterrani a avorrir a qui detenta la sobirania, el ciutadà (sense definició de gènere).