dissabte, 28 d’abril de 2007

Animalia Arthopoda Insecta Mantodea Mantidae



Mantis, deriva del greg que significa endeví o profeta i que també dóna nom al terme mantisa, que és la part del logaritme que cal endevinar; diuen que al voltant de principis del segle XX van ser introduides en els jardins, en especial la variant xinessa per a combatre plagues endèmiques, perquè el seu dicle vital és d’un any.

En l’Enciclopèdia de l’erotisme de Camilo José Cela hi trobem aquesta referència: "mantis religiosa. Insecto del género de los ortópteros que se caracteriza por su voracidad. La leyenda, comprobada por las observaciones de los entomólogos, cuenta que la hembra devora al macho después del acto de la cópula y aun durante la misma, realizando así una especie de merienda sádica que dio pie a la literatura misógina que –por comparación con la mantis hembra- contempla a la mujer como un ser dado al canibalismo, dominador del placer y de la especie y –siquiera a título simbólico- devoradora del hombre".

Resulta molt interessant d’observar la natura hores d’ara i de veure com un a un van fent aparició tots i cadascun dels ser que conformen aquest bestiari del regne animal, amagats durant el temps de l’hivern, que ara amb les calors veuen la llum.