dilluns, 23 d’abril de 2007

Crònica electoral LII: Lleida presidenta!




Un cap de setmana per a descansar és important, i més si les temperatures acompanyen, i no parlo solament de les climatològiques, també de les polítiques. Segurament hi deu d’haver dues persones que no han passat pas gaire bé, de fet dues, elles i els seus entorns, parlo de Nicolás Sarkozi, “flamant” guanyador de la primera volta de les eleccions franceses, que veu com els pronòstics es compleixen, la Dama del socialisme francès s’acosta inexorablement i esperem que a la segona volta doni la sorpresa, amb el vot dels centristes francesos i de l’esquerra plural francesa. L’altre a ben segur el candidat nacionalista, opositor a l’alcaldia de Lleida, que veu com les enquestes no li donen els resultats que ell, i els seus assessors esperarien, segurament ben aviat ens bombardejaran amb la publicació d’alguna enquesta que digui lo contrari, és quelcom de manual.

Així doncs, amb la Dama, la Ségolène Royal a camí de l’Eliseu, i el Ciutadà Ros, Àngel Ros, camí de renovar una nova majoria que el faci alcalde de la ciutat, un se sent satisfet dels estudis que ha anat elaborant i veu com les tendències són absolutament raonables i coincidents, de fet hi ha tot un entourage que ens fa entendre com s’abandona el vaixell perdedor i els rumors apunten que això està succeint en l’entorn de la oposició nacionalista a l’ajuntament de Lleida, tant a la província com a la ciutat, el que ha de crear no pocs de nervis en aquell entorn immediat, i les trucades fan treure fum als telèfons, diuen, i la campanya ni tan sols ha començat.

Em satisfà d’haver conegut la dada de participació francesa, prop del 90% que indica el concepte, el criteri de la ciutadania, entorn de la definició, de l’elecció de quins han de ser els candidats que es disputin la carrera a la presidència. De fet es previsible que en la segona volta de les franceses, hi hagi abandons, és clars, vinculats a circumstàncies diverses, però ara s’ha posat de manifest que els francesos entenen que la política no els és aliena que és quelcom consubstancial a la vida mateixa. Aquí a Lleida, com en d’altres punts de la geografia no tan sols lleidatana, el que ens cal és saber arribar a la ciutadania, saber explicar el que s’ha fet però a la vegada engrescar amb un projecte de ciutat que va molt més enllà de la anècdota mateixa, fent que tots i cadascun de nosaltres ens en sentim orgullosos de ser el que som i de viure en una ciutat com Lleida, perquè fent un símil que em permetran els col·legues del PSF, fem Lleida presidenta! (espero que no em copiï ningú aquest eslògan ara, que els eslògans de campanya tothom els hauria tothom de tenir pensats)