dimecres, 25 d’abril de 2007

Tics

Segurament, com preveuen diferents autors, la política dimensiona un bestiari divers, que moltes vegades aglutina interessos molt dispersos, des de filies i fòbies personals, fins a projeccions en l’escenari públic de personals incapacitats o de preparacions adequades al context públic i privat. Tantes vegades però en els moments de distensió electoral desapareixen determinats actors, que apareixen precisament en els moments de tensionament, quan es produeixen comicis, a la recerca, en molts casos de premis que en majoria de vegades el propi actor considera merescuts, sigui quina sigui la formació política en qüestió, el que denomina el procés de recerca de la recompensa.

Resulta difícil escapar a tota aquesta dinàmica que afecta als models de partits per igual i que ja van significar una part de la vida política del nostre país en la dècada dels 80. Ara el redimensionament de les xarxes, l’obertura a la societat, amb el benentès que es pretén deixar el model de masses antiquat i caduc del segle XIX per passar a uns nous models de partits tampoc acaba de quallar perquè és mantenen vells tics, fins i tot en les noves formacions sorgides dels laboratoris neocons, que sense situar-se en una posició antisistema, o si, abunden en la maldat del sistema del que ells mateixos perviuen i parasiten, com tants d'altres actors: paradoxes de la política.