divendres, 20 d’abril de 2007

Crònica electoral L: Ros, els valors.



Les campanyes electorals solen ser, per a càstig dels electors, un cúmuls de promeses que en la majoria de les vegades són projectes inassolibles o retrocs, és a dir, intents de neutralitzar a l’adversari que ha presentat abans que tu alguna iniciativa; com la contraprogramació televisiva!

El model de serenitat i actitud conciliadora, dialogant, amatent, del candidat socialista a a la renovació en l’alcaldia de Lleida, Àngel Ros, contrasta abastament amb les presses i l’acceleració del candidatura nacionalista, i per molt que s’entesti el meu amic Alexis Guallar, hi ha una amonestació cap al model que ha vingut utilitzant no ja en campanya, sinó en tota la legislatura, tríptics informatius amb la imatge del president de l’ens provincial, segurament amb l’intent de millorar el nivell de coneixement, de manual diria jo, però que ara la Junta Electoral ve a dir: potser que ja n’hi ha prou, no?.

Ahir rodejat dels membres de la llista, i fa goig de veure una fotografia amb tots els amics i companys, Ros presentava a la Junta, oficialment, la llista, un acte si es vol protocol·lari, però que significa que ara ja si, són formalment candidats, bé un cop la Junta els proclami, és clar.

Abastar els elements simbòlics que constitueixen l’identitari personal de cada un dels ciutadans (sense distinció de gènere) que configuren la “demos”, el “corpus electoral” resulta difícil, sempre, perquè el configuren aspectes emocionals primaris de vegades, segurament el context cultural en el que es desenvolupa la nostra vida i també la formació cultural per una banda i la formació acadèmica per l’altra, hom però els intents de voler expressar una actitud centrada, que no centrista, aporta la possibilitat que només configura, hores d’ara el PSC, que abasta bona part de l’espectre electoral, excloent-hi extrems, mentre que la resta de forces polítiques determinen algun perfil molt determinat i per tant configuren un electoral concret i específic, el que permet albirar, si Àngel Ros juga bé les seves cartes, com ara la simpatia i empatia que se li reconeix, la capacitat de treball que també li ho és reconeguda i l’estima pels valors i els elements simbòlics, que també li ho són reconeguts, és, des de la meva perspectiva una possibilitat raonablement encertada i acceptada que ell pugui repetir mandat, consolidant a més una majoria raonablement àmplia.