dimecres, 2 de maig de 2007

Gravar a foc

Abordar la conveniència dels models comunicatius en les campanyes electorals, probablement pot sonar a inoportú, però el cert és que hi ha intervencions en el si de la campanya o en una òrbita aliena, que alteren el transcurs del que hauria de ser la dinàmica de la dialèctica política.

L’insult com a tònica, impera absolutament en els contextos electorals, de tal manera que, vista la doctrina en aquest sentit, resulta barat d’adoptar posicions maximalistes i rebutjar a l’adversari menystenint-lo, sense comprendre en la majoria dels casos que es victimitza l’adversari i per tant la rendibilitat política de declaracions o asseveracions se li atribueix directament a l’adversari.

L’òrbita dels escenaris polítics en campanya i en pre-campanya, venen marcats per unes dinàmiques pròpies que els comitès de campanya estableixen a partir de les pròpies percepcions, sense estudis previs o coneixements en l’àmbit de disciplines com el Branding, expressió anglesa que ve a significar “gravar a foc”, és a dir que es fa necessària una estratègia que implementi les condicions necessàries de la consolidació del vot que és el que es pretén.

De fet els experts en comunicació han tendit a estandaritzar els formats i en la majoria de vegades una mala fotografia, un enfoc inadequat resulten intranscendents des de la seva perspectiva, però des d’una perspectiva d’anàlisi més agosarada se’ns plantegen serioses dubtes sobre la viabilitat d’una campanya que no té en compte aquestes qüestions de micro-gestió.