dilluns, 21 de maig de 2007

Crònica electoral LXXIII: Darreres curves, amb Ros en tendència a l'alça

Som ja en el darrer tram de la campanya d’aquestes municipals 2007, les enquestes han estat publicades i les tendències marquen el que marquen, no són, encara, moments de tirar campanes al vol, però es palpa en l’ambient una complicitat absoluta de la ciutadania amb l’alcalde socialista Àngel Ros, resulta obvi que en aquests cinc dies, l’oposició conservadora i la nacionalista, així com la resta de partits tingui un enemic comú: el candidat socialista; queden encara algunes entrevistes i debats, on el candidat i alcalde Ros ha de mantenir la estètica d’aquesta darrera setmana, amb serietat i rigor, amb els deures fets i el seu convenciment de lideratge. La resta de forces polítiques farà tot el possible per intentar erosionar el que puguin al candidat socialista, perquè les tendències marquen la validesa de la feina feta, de l’enginy i de la capacitat de captar valor per a la ciutat.

El cert és que seran cinc dies molt interessants on les perspectives es tensionaran, cercant donar-li el tom als estudis que han publicat els diferents mitjans, segurament amb el convenciment que els ciutadans són criatures que no saben, que no coneixen que necessiten la tutela permanent. Aquest és l’error, és cert que els ciutadans tenen un coneixement limitat d’allò que fa referència a la gestió municipal, però si que saben i reconeixen la feina feta, no tan sols en els àmbits urbanístics micro i macro, també en allò referit a l’esquema assistencial, prestador de serveis, com a la presa de consciència respecte dels valors, respecte de l’autoestima, respecte del que podrien semblar petites coses.

Fins ara els eixos que han delimitat la campanya han girat entorn de temes sensibles de vegades integrant l’imaginari col·lectiu per la pressió mediàtica que se’n, el que no justifica necessàriament que siguin o no siguin temes importants. L’accés a la vivenda, degut fonamentalment, no ja a l’emancipació dels joves, un fet que s’ha entre altres coses perquè s’ha volgut anar contra el temps i hem aconseguit crear uns joves als que des de nens els hi hem donat tot sense esforç, potser aquest és el problema, és cert que el mercat d’habitatge de lloguer no té el model en aquest país com el que té a França, per exemple, però el creixement de la construcció de mal anomenat habitatge social, que respon a perspectives diferents de les que tradicionalment s’entenia per aquest tipus d’habitatge, possibilita noves perspectives, tot i no resoldre el suposat problema en la totalitat, en tot cas, caldrà començar els adequats anàlisi de la qüestió, més endavant.

S’ha parlat d’immigració, un tema recurrent per part de la dreta europea, que ho planteja com un problema figurant una societat desestructurada i amb greus problemes socials, creant doncs un clima d’inseguretat, que en la ciutat de Lleida, fins i tot superant el punt d’inflexió del 12% de ciutadans immigrats, la integració social permet no abastar a mig termini problemes greus. És cert que les noves competències que assumiran els ajuntaments permetran de definir nous àmbits d’acció i integració plantejats des d’una perspectiva tècnica, ben diferent a la que es planteja fins ara, parxejant en funció de les possibilitats i amb certes limitacions tècniques, de personal i de coneixement.

S’ha discutit l’aposta feta pel model de ciutat, d’un model de ciutat ben definit com el que planteja Àngel Ros, i en front. un model de ciutat caduc i sense perspectives de futur, sense perspectives de creixement i de generar atractiu inversor, curiosament aquest plantejament fet per la dreta espanyolista i per la dreta nacionalista.

En aquest context veurem quins canvis ens aporten les diferents estratègies de campanya i cap on són dirigides les tensions electorals, en tot cas la feina ben feta de present i de futur (l'eficàcia i l'eficiència) i el valor necessari a les persones és la millor targeta de visita.