dissabte, 26 de maig de 2007

Tot recordant Paul Valéry



Temple del Temps, que un sol sospir resumeix,

en aquest punt jo pujo i m’acostumo,
tot envoltat de la meva vista marina;
i com als déus la meva ofrena suprema,
l’espurneig seré sembra
sobre l’altitud un menyspreu sobirà.


Le Cimetière marin (fragment). Paul Valéry. "Charmes" (1.922)