dijous, 24 de maig de 2007

Crònica electoral LXXVIII: Mariola 2.0

Ahir, malgrat no trobar-me especialment bé, vaig voler ser al barri de la Mariola amb la candidatura socialista, encara recordo quan eren horts i fangars i els carrers no hi eren, Ros, l’alcalde i candidat socialista en fa una referència i va recordar el recorregut de molta de la gent, dels ciutadans i ciutadanes, que ara viuen, als blocs Joan Carles.

El model de campanya que s’ha dut a terme m'agrada, ha apostat per un contacte directe amb la gent i ho està pagant l’Àngel Ros, que s’hi està deixant la veu, apostant per un model festiu, perquè es tradueix en aquest format aquella frase, tan repetida pel candidat socialista i alcalde, que les eleccions són una festa que culmina amb el moment estrella de l’emissió del vot.

Assumir que cal establir una acció transversal acompanyat de la voluntat expressa de la regidora i de l’alcalde, després competir amb altres ciutats per poder aconseguir el que ha estat per a mi el principal èxit d’aquesta legislatura, a banda de tants d’altres, però en aquest cas perquè afecta a més a tot un context, també, socio-cultural que comportaran les accions urbanístiques i urbanitzadores que s’hi facin.

De fet la cultura, no des de la perspectiva de l’acció cultural, sinó de civilització va subjecta als canvis en l'entorn, és a dir que hi ha un efecte ecològic que se’n deriva de tota acció transformadora i de fet , si s’hi fa una passejada es pot veure com hi ha accions en l’entorn d’aquest barri que van més enllà del barri mateix, algunes les explicava ahir Àngel Ros, com la ubicació d’un centre de salut dels més importants de Lleida i que abastaria un servei més enllà del propi barri. Em refereixo però, també, a l’encertat entourage del barri, l’entorn que contribueix a la seva dignificació i, com em deia algú, a convertir l’entorn de la Mariola, ja, en una mena de casc antic reformat, perquè la ciutat creix més enllà.

Em feia patir ahir l’alcalde, amb una veu ja trencada i no se li trenca la veu a qui no està tot el dia prenent contacte amb els ciutadans i ciutadanes als que serveis i aspirem a que torni a servir, veu trencada però transmeten aquell entusiasme que poca gent pot transmetre, la qüestió fonamental en tota organització social, l’efecte guia, l’efecte genialitat. La veu trencada, però amb un ànim que ja voldríem alguns als que de tant en tant se’ns apaguen les piles.

Sóm ja en les acaballes del que representa en el marc normatiu, la fórmula, que el legislador ens dota, per poder establir el contacte amb el ciutadà a partir d’unes propostes d’unes idees que al llarg de tots aquests dies ha anat desgranant Àngel Ros, com també ho han fet la resta de partits. L’esforç realitzat per tanta gent és la millor garantia per aconseguir un resultat que aboni les expectatives raonables que es tenen. Jo sempre sóc contrari a donar per bons els estudis electorals ens processos proporcionals, essencialment per la desviació de la realitat que representen, no pas dins de l’estudi, per descomptat, que pot tenir, i té segurament un tractament científic adequat. Com diu i repeteix Ros, el diumenge els ciutadans i ciutadanes que aniran a votar diran la seva, aquesta és la veritable enquesta.

Però el final de campanya, demà, avui encara hi ha treball.