diumenge, 20 de maig de 2007

Crònica electoral LXXI: El primer alcalde del país ens ha visitat.





Avui, les sensacions han estat molt i molt positives, el dia havia aixecat força clar i molt, i molt calorós, , passejant per la passarel•la del riu Segre veies la gent com gaudia del passeig del riu, com prenien el sol tombats a la gespa, com tot era festa al voltant d’aquest espectacle gastronòmic que aplega tanta i tanta gent: l’aplec del cargol.

I sense fer campanya, he gaudit primer de la remodelació dels camps i he passejat, després, com altres companys, acompanyant l’alcalde, avui feia d’alcalde l’Àngel Ros, i hem parlat, separadament i abastament de l’anàlisi que cal fer de les enquestes i dels ínputs que ens transmeten, mentre passejàvem per l’avinguda principal de l’espai de la fira que gaudia de la visita de tanta gent!

La foto de rigor al mig del passeig, com manen els cànons de la informació. Leo Delshams, el director de fotografia del diari Segre, proveït d’una escala s’ubicava en el centre de l’avinguda de l’aplec i ens agrupava per a fer una foto com uns visitants més, que som, , entre tants que han concorregut aquests dos dies a la fira gastronòmica del caragol per excel•lència de Catalunya, on també he pogut saludar a l’encantadora amiga Manuela de Madre, vice-presidenta del PSC, ja fora de l’entrada principal de l’aplec, encantada de ser a Lleida i encantadora com sempre, amb qui hem fet broma sobre el calor i la humitat de Lleida i Santa Coloma, d’on va ser alcaldessa..

Després, a rebre al President de la Generalitat José Montilla, que venia a visitar la fira, un home senzill, quasi en format d’alcalde com ho va ser de Cornellà, amb molt menys protocol del que utilitzava l’anterior president; quan m'ha tocat el torn, la salutació de rigor: “hola President, hola Albert” , després que havia saludat al company i amic Candi Vilafañe, que encara no podia lluir la seva nova potent cadira, que amb aquests ulleres de dolce & gavana que duia li hauria donat un nou aire…. La comitiva amb el rigor protocol•lari que correspon, jo darrera del president, que era acompanyat per l’alcalde Ros, també primer secretari de l’agrupació de Lleida del PSC i el Conseller Llena, primer secretari de la federació de les terres de Lleida del PSC, un plaer de seguir un home com ell, en Pepe Montilla, de qui cal aprendre que respon a les crisi, si és que ho són , sense estralls, sense escarafalls, amb l’energia que cal a un home d’Estat.

En la roda de premsa, el sento parlar de pàtria i m’emociono, segurament alguns diran: clar, pensa en Espanya, doncs s’equivoquen, pensa en Catalunya, però és clar en una Catalunya diferent de la que alguns conceben, on la pàtria la configurem tots i totes, també aquells que hi viuen i treballen però no hi ha nascut (i això no és ni meu ni seu, ho va dir Francesc Macià); la salutació cordial en la roda de premsa, i lamentar les paraules crispadores i negatives de Josep A. Duran i Lleida, evidentment sentir-se orgullós de ser a la ciutat de Lleida, com no podia ser d’una altra manera, i posar de manifest que els municipis reconeixen en aquest govern d’entesa nacional i de progrés un govern que pensa en els municipis.

Després ja els he deixat, que el President era invitat a la “Colla de l’ajuntament”, per a dinar tranquil•lament, també amb caragols al menú, al restaurant del Baudili i del Josep, al “Gardeny”, un nom amb tant de simbolisme i de misticisme, tant per a la ciutat com per a la seva significació pròpia com a seu de l’orde del Temple a la ciutat de Lleida quan fou conquerida als musulmans, parlem del segle XII.