dilluns, 28 de maig de 2007

Treball i responsabilitat

Responia aquest matí a les 8 a la invitació de Segre ràdio a aportar la meva modesta opinió i anàlisi, com a Politòleg, en l’anàlisi, no ja de la jornada electoral i dels resultats, sinó de la contextualització de tot en conjunt, invitació que acceptava amb gust, per acompanyar Mariví Chacón, la conductora del programa, tot haver-me’n anat a dormir força tard, malgrat la meva mala salut de ferro, que aguanta, penso jo, per la dosi d’adrenalina que provoca uns resultats tant espectaculars, no només a la ciutat de Lleida, amb 15 regidors, com per mantenir la ciutat de Balaguer i recuperar Tremp, o guanyar a Mollerussa, per exemple.

Calia mantenir l’objectivitat que m’és exigible en tant que analista, a més hi havia a la tertúlia tres representants de les forces amb representació a la Paeria, en Josep Presseguer, nro. 3 de la llista socialista encapçalada per Àngel Ros, Josep Grau, diputat al Parlament per la federació nacionalista, i el bon amic Paco Piniés, representant del Partit Popular.

Val a dir que, com ja he dit en un anterior post, resulta fàcil l’excusa del resultat en funció de l’abstenció i d’alguna manera vinc a demostrar, com l’abstenció és una variable cronificada en la ciutat de Lleida que aquest cop a repartit a banda i banda de l’espectre, exceptuant al PSC, i que potser exercien més influència altres variables, com les tres variables, dels tres candidats que per primer cop encapçalaven la llista del seu partit, Àngel Ros (PSC), Ismael Zapater (PP) i Mercè Rivadulla (ICV).

Enllà no hi he pogut entrar a incidir, però certament jo havia ja previst una davallada del vot cap a les formacions menors, tot i que no preveia tanta caiguda. Donada la tipologia de la massa electoral de la federació nacionalista, que manté una fidelitat del 80%, creia podia ser possible una davallada, però si us hi fixeu aquesta ha rondat el 30%, 10 punts amunt d’allò previsible, quasi 4.000 vots, que com a intangibles situen al PSC a una distància major del doble respecte del seu adversari immediat.

Durant la meva intervenció he lamentat una vegada més que els llibres de text de la ESO no continguin una referència explícita al vot i les seves característiques, com a valor i les diferents tipologies de vot, perquè la utilitat d’explicar als joves principis de democràcia i institucions, de res serveis si no s’amplifica en aquestes edats.

Segurament resulta dur, però jo mantinc aquella proposta de vot obligatori, si continua mantenint-se la tendència a la baixa en l’àmbit autonòmic i estatal del nivell de vot, encara que pugui semblar un anacronisme, precisament aquest mateix motiu que va portar als legisladors, per no demanar una anàlisi de la situació participativa desestimar d’aplicar aquest model que apliquen encara països europeus de llarga tradició democràtica.

Bé, a banda d’aquesta agradable estona, el matí ha estat ple de trucades, sms, e-mails, que em/ens felicitaven pels resultats obtinguts, segurament no treia tant fum el telèfon com els de l’alcalde Ros, o els de la pròpia alcaldessa in pèctore de Mollerussa, Teresa Ginestà, però déu ni do!

Ara estic convençut que s’obre un període de treball i responsabilitat, a banda de la feina que s’inicia en l’establiment dels corresponents pactes, per a governar, per exemple la Diputació de Lleida, o el Consell Comarcal del Segrià.