divendres, 7 de setembre de 2007

Ciceron


Quan algú et comenta que ha estat capaç de llegir el tractat d’oratòria que va escriure Marco Tulio Ciceron no pots per més que mostra una reverència imperceptible en saber algú enamorat dels clàssics greco-romans. Descobrir en aquest tractat aquell erudit romà que a l’edat de 30 anys abandona la península itàlica per formar-se en la ciència de les escoles atenenques el modelatge clàssic de l’element discursiu que ell després incorporaria a la seva didàctica.

Preconitza Ciceron a la seva obra l’Orador un modelatge discursiu on reclama els models clàssics allunyats d’un procés que reprova dels joves massa enèrgic i potser no suficientment cults; potser trobo, però que el millor de Ciceron el dona en les seves obres filosòfiques, on la filosofia política dona pas a l’anàlisi a l’anàlisi de la cosa pública i de la llei, com a bon lletrat que era.

En tot cas deixeu-me dir-vos que hores d’ara em mostro absolutament admirat d’aquest èquites romà, que va cultivar la doctrina legislativa, la poesia, la retòrica, la oratòria, el discurs, la filosofia i que ens deixa una frase que sembla estar al corrent de quelcom que podria haver estat dit avui, i que ho va ser en el darrer segle abans de crist. Diuen que va dir:

“Res pertorba tant la vida humana com la ignorància del bé i el mal”.

L'evidència ens demostra, doncs, que els clàssics grecs i romans van aportar no poc a la civilització, en establir regles per regular les nostres relacions socials que ara redescobrim en saber-ne els conductors de molts tractats que ens arriben dels països de parla saxona com si fossin una gran novetat.