dissabte, 1 de setembre de 2007

Александр Сергеевич Пушкин




Aleksandr Serguéyevich Pushkin, el nom en cirílic que titula aquest post, ens duia a principis del segle XIX un missatge romàntic de la seva terra rusa i de la llibertat, en el poema: "un presoner"; com en ell podem descobrir, modernista, les fràgils paraules en un altre llarg poema en que Antonio Machado lloa els recorreguts de dos germans, però on substancialment ens descriu una terra, els camps de castella, que enamoràren als germans Machado, Antonio i Manuel; aquesta ègloga que dedicada al Nòbel Juan Ramon Jimènez ens parla en castellà de "la terra d'alvargonzález", que m'ajuda redescobrir un gentil i encantador coment en aquest blog, on es recrea la fusió de l'esperit fundador amb el nou renaixement i els ambients, els contextos i els adagis que ens envia Machado, del esdevenirt premonitori dels "dos germans", com en aquella llibertat anyorada cantada pel poeta rus.