diumenge, 13 d’abril de 2008

Desmitificar


Cada 14 d’abril es desperta el tòpic, fem reflexions sobre el model d’Estat, alguns però amarats d’utopia malsana, desgranen la margarida a expenses de ves a saber quina involució que alguns substantiven en processos refrendataris. En tot cas el valor del 14 d’abril com a data és la del record d’un fracàs que s’inicia amb aquelles eleccions municipals que provoquen la fugida de qui detenta la corona.

Em resisteixo però a entendre com il·legítima aquell nova configuració de l’estat, com ho proposa gent diversa que reinterpreta la història a partir de les essències colpistes que encara impregnen no pocs teòrics de diferents àmbits de l’estudi científic; Em resisteixo, perquè possiblement sigui l’invent més novedós en l’àmbit de la ciència política, si entenem l’avenç que la segona república representava en el model que es vivia a Espanya en la dècada dels trenta, difícilment pròxima a nivell de coneixement i reconeixement dels principis substancialment republicans: llibertat, igualtat i fraternitat.

En tot cas va ser, sense cap mena de dubte, un punt d’inflexió que, malgrat el soroll de sabres i sotanes, malgrat la foscor en la que es va subsumir el país a partir de.., malgrat tot, va ser un intent de revalidació de nous valors, amarats d’aquelles premisses krausistes[1] que van transmetre entre d’altres Giner de los Ríos[2], potser la revisió objectiva de tot allò que ens llegà, analitzant com, qui i que va ser realment aquell episodi breu, i quin paper hi van jugar actors mitificats que potser caldria desmitificar, ves a saber.



[1] Krause, Karl Christian Friederich. (1.781-1832)
[2] Giner de los Rios, Francisco (1.839-1.915)