dimarts, 1 d’abril de 2008

Honestedat


Reconèixer l’honestadat com un valor intrínsec en les relaciones humanes, comporta el reconeixement d’una virtut que ens descriu el pudor i la decència com adjectivacions sinònimes de les bones costums com d’allò raonable; allò que ens porta a veure en els principis de l’existència humana aquella ànima individual connectada inexorablement amb l’ànima col·lectiva, aquella ànima universal, com ens descriuren els pitagòrics, establerta en la pròpia naturalesa dels sers humans com les pasions i la raó que les governa i guia fins aconseguir l’harmonia, en un entroncament que ens recorden els models del logos i sofia en la base filosòfica occidental tant com els proceptes orientals del Zen i el Taoisme o fins i tot del budisme.

Parlem del modelatge basat en la determinació del bé i la bellesa, en la mateixa mida com és pot establir els principis de la lleialtat i el deure, principis que ens permeten descobrir allò que ens identifica amb la responsabilitat mateixa que tenim els humans respecte del nostre entorn, com una ordre divina.