dimecres, 9 d’abril de 2008

Tant gran sigui el seu fons....


Diuen, al menys així ho sosté l'editor de la versionada obra "l'art de la prudència" (1) de Baltasar Gracián (1.601-1.658) , que aquest va arribar a influenciar a intel·lectuals com ara La Rochefoucauld, La Bruyère, al mateix Schopenhauer o fins i tot a Nietze. En tot cas l'obra que aquest aragonès ens llega, membre de la Companyia de Jesús que havia estat professor a Lleida, en lo que ell anomena "oracle manual", aporta tot un seguit de principis morals, de tal manera que haurien de ser llibre de capçalera en molts casos, per les seves reflexions filosòfiques més que no pas teològiques (estudis que ell tenia), en considerar la moral com un univers autònom dels principis divins, un aspecte prou avançat a la seva època. Un exemple que em sembla molt interessant i absolutament reproduïble, per actual, és el seu aforisme numero 45 que reprodueixo aquí:

"Tant gran sigui el seu fons, el que tingui l'home, tant tindrà de persona (2)

Com les lluentors interiors i profundes del diamant, l'interior de l'home sempre ha de valer el doble que el seu exterior. Hi ha subjectes que només son fatxada, com cases sense acabar perquè van faltar els dines: tenen l'entrada de palau i unes habitacions de suburbi. No hi ha on descansar, o tot descansa, perquè després de saludar s'acaba la conversa. Entren amb les primeres amabilitats com cavalls sicilians ((3) i immediatament es converteixen en silenciaris (4), dons esgoten les paraules on no hi ha una continua corrent d'ingeni. Aquests enganyen fàcilment al altres que també tenen la vista superficial, per no a l'astúcia. Aquesta mira per dins i els troba buits com en la faula (5)"



(1) Gracián, Baltasar. El arte de la prudència. Oràculo manual. Temas de Hoy. Madrid. 1993
(2) Pag. 51-52
(3)Cavalls guarnits i completament armats
(4)Aquells que s'ocupaven de fer guardar el silenci als temples
(5) Fa referència a la faula XLIII de Esopo