divendres, 2 de maig de 2008

Quina consciència?



Jo ja havia parlat a principis d'any de la Constitució de Baiona, a celebrar més que no pas el bicentenari, i tot just avui que es commemora l'aixecament (?¿) de Madrid, prefereixo citar en aquest post el que ens diu Xavier Febrés (1) , a la foto, en un article que trobo magnífic publicat a El Periódico de Catalunya i que si m'ho permeteu subscric fil per randa; ens diu Febrés:

"A casa meva sentia dir, de petit: "Si el timbaler del Bruc s'hagués tocat una altra cosa en comptes del timbal, ara seríem francesos". Ho deien en un sentit d'oportunitat malaguanyada. Devien ser uns afrancesats.Avui es commemora el bicentenari de la revolta popular madrilenya del 2 de maig contra l'ocupant napoleònic, quan el rei espanyol Carles IV havia fugit i abdicat, l'exèrcit mirava cap una altra banda i les classes dirigents dormien. A Catalunya, el primer aixecament es va produir el 2 de juny a Manresa.Va ser el detonant d'allò que els espanyols anomenen guerra de la independència i els catalans, guerra del francès (1808-1814). En realitat, ho va ser de moltes coses més que avui encara es debaten, perquè som un Estat format de mala manera. El país es va dividir entre absolutistes i liberals, entre patriotes i afrancesats. Al moment de finalitzar la guerra, la restauració borbònica i el retorn de l'absolutisme en la persona de Ferran VII va allargar les malformacions de l'Estat espanyol durant prop de dos segles, fins a l'altra restauració borbònica, més liberal, de la Constitució democràtica del 1978 i la seva decidida vocació europea.Durant els dos segles de modernitat perduda, els historiadors espanyols van polemitzar sobre les dues visions esquemàtiques del conflicte, sobre les dues Espanyes de sempre. Ara ha sortit a la palestra un periodista i novel.lista d'èxit com Arturo Pérez Reverte (2) per desfer el nus gordià com sempre s'han desfet els nusos gordians, d'un tall net. És a dir, parlant clar. En la seva última novel.la Un día de cólera sobre el 2 de maig madrileny, recorda l'escriptor que quatre gats marginals i desarmats es van sublevar heroicament a la capital contra l'exèrcit més poderós del món i van desencadenar la resta. En una entrevista afegeix: "Paradoxalment, una jornada admirable en ella mateixa ens va deixar inútils per a la modernitat".Els liberals espanyols, qualificats d'afrancesats, van viure com van poder la tragèdia d'haver d'optar entre l'invasor carregat d'idees modernitzadores o el compatriota que s'hi enfrontava en nom de la tradició, el rei i la terra. La majoria es van exiliar i l'Espanya moderna es va construir d'aquella manera tan ranquejant i excloent. De petit, a casa, encara eren una mica afrancesats."



(1) Xavier Febrés (Barcelona 1949) Periodista i escriptor, va divulgar una primera aproximació a Puig Palau al llibre Grans hores de la Costa Brava. S’ha reeditat el seu treball de Josep Pla, Biografia del gran tipo, així com els llibres sobre Itàlia, Roma, passejar i civilitzar-se i Ofici d’amant a Florència. Els seus últims títols editats són les narracions de viatges: A tres quarts d’hora de Perpinyà i el dietari Alguns rastres marcats a la neu.

(2) Arturo Pérez-Reverte (Cartegena 1951) novelista i periodista español. Membre des de 2003 de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Les seves darreres obres han estat: El dia de cólera (2007), El pintor de batallas (2006), Cabo Trafalgar (2004) i La Reina del Sur (2002), a banda de la colecció de Las Aventuras del capital Alatriste