dilluns, 19 de maig de 2008

Notes XVII: Societat oberta, societat lliure


El testimoni de la història ens descriu actituds i virtuts diverses, models i contramodels, fins i tot arguments i contraarguments , tot plegat circumscrivint els paradigmes o els seus canvis al llarg de la nostra evolució com a civilització homogeneïtzant. Sartori[1] ens parla de la societat oberta o tancada que ens descrivia Popper[2] , tot i que aquest filòsof considerava l’enemic primer de la societat oberta a Plató, curiosa interpretació que Sartori considera arbitrària.

En tot cas, la consideració d'oberta que ens proposa Sartori, en contraposició a les tesis de Popper, tesis que resulten també en opinió de Bertran Russell com a polèmiques i intranquil·litzadores, no és altra que la de, en essència una societat lliure, entenent el politòleg italià el concepte d’oberta, per tant com a lliure, com la descriu el liberalisme, ens diu i on sí coincideix amb Popper, en la manera com afirmava la lliberat entesa com “l’estat límit de la llibertat dels ciutadans de la manera més igualitària possible i sense sobrepassar els límits necessàris per aconseguir una igual limitació de la llibertat” .



[1] Sartori, Giovanni. La sociedad multiètnica. Pluralismo, multiculturalismo, extranjeros e islámicos. Ed. Taurus. 2003. pag. 13
[2] Popper, Karl Raimund. La sociedad abierta y sus enemigos. Paidòs. Barcelona. 1981. pgs 108-109