dimarts, 28 de juliol de 2009

Ànima canviant


Com seria el teu autoretrat si ressegueixes al llarg del camí que et duu a mirar-te en un mirall i descobrir-te com un perfecte desconegut? Certament el transcurs de la vida et conforma com esser nou i distint a com nosaltres mateixos ens sentim, creiem que som, tampoc seria com ens veuen els altres, la realitat és una de ben distinta. Al llarg de la vida hem estat immersos en un seguit d’experiències que, vulguem-ho o no, ens han anat mollejant, a semblança nostra és clar, però des de perfils distints als nostres propis i conformant-nos de manera distinta, de manera absolutament diferent a com creiem que som. De fet no és res de complex aquesta manera de veure les coses que tenim els humans i comprendre la nostra evolució se’ns fa complicat, perquè suposa, a més, acceptar una certa degradació, en el sentit que el cos, com la ment, avancen inexorablement cap a un final més o menys escrit en el llibre dels temps. Un cop hem pres consciència de la nostra pròpia essència, de les nostres pròpies concrecions temporals, aleshores, serem capaços de comprendre allò en que hem esdevingut, fruit de tot un seguit de variables, la majoria externes que ens defineixen com som, ens descriuen com vivim i ens presenten a la vida de la manera com hem estat configurats amb el pas del temps. La cirurgia, doncs, sobre les essències vitals res fa, res desvirtua, només pot crear a partir del treball en el cos, no pas en l’ànima que és com és i està conformada com està conformada.