dimecres, 15 de juliol de 2009

Lectures caniculars.


És interessant d’obrir els diaris d’estiu i trobar-te recomanacions literàries, de lectures, com sabent que potser l’estiu obre l’ interès en l’apatia estival per endinsar-se en la lectura a les ànimes beneites que assoleixen la complicitat familiar en aquest moment de l’any, on la lectura els pot transportar lluny de les referències plàcides en les ombres que dispersen els raigs caniculars. Jo m’apunto a la proposta de l’escriptor aragonès Ignacio Martínez de Pisón, qui mig amarat de la meditarreneïtat barcelonina recomana la relectura de les cartes de Rimbaud.

De Rimbaud, però jo prefereixo les reflexions que l’escriptor francès ens fa a “Una temporada en l’ infern”[1], un lloc en el que Rimbaud es deixa anar i ens obre amb una frase lapidària tal com: “Abans, si no recordo malament, la meva vida era un festí on s`obrien tots els cors, en el que tots els vins corrien”, quina manera d’escenificar la vida pública aquella que desusadament coneixia.


[1] Rimbaud, Arthur. Una temporada en el infierno. Ed. Longseller. Buenos Aires. 2004. pag. 29