dijous, 30 de juliol de 2009

Es consumeix l’estiu...


Es consumeix l’estiu,

Com qui esgota les hores i els calors.

El joc dels sentiments

Ens penja aquell niu

De caderneres i les flors,

Assedegades, dibuixen

Els seus matisos bruns

Amb les flaires que s’estenen

Per l’aire.

Es consumeix l’estiu,

Quan a les hores calmes

S’esgoten les ombres

Fugisseres que

En la nit, s’endinsen,

Com les paraules gastades

D’un temps,

D’un moment,

En que havíem estat civilitzats.

Es consumeix l’estiu,

I s’allunyen

Les orenetes

Com acompanyant al sol.

Una cançó trista

Ressona, pels racons,

Mentre un quadre penja

Recordant un vol,

Sense xarxa

© Albert Balada

Lleida, 30 de juliol de 2009