dissabte, 11 de juliol de 2009

Impietat

Recreació de la mort de Sòcrates, envoltat dels seus amics, pintada per Jacques-Louis David. La obra està al Metropolitan Museum of Art de Nueva York

La impietat de Sòcrates fou la seva condemna, diu l’ historiador britànic que sosté que la sentència de mort del filòsof grec l’any 399 a C. fou un exemple de justícia i democràcia.


Encara davant del convenciment que en tinc que Sòcrates hagués estat només una idealització que uses el propi Plató[1] en la seva obra, el plantejament de Paul Cartledge[2], professor de la Universitat de Cambridge, vol donar-nos a entendre la descomfiança contemporània (contemporània del temps que sigui) davant de les novetats que puguin atemptar contra l’ordre establert, contra el que es dona en nomenar l’ statu quo.


[1] Platón. Fedon. Ed. Tecnos. Madrid. 2002. pag. 191-198

[2] Cartledge, Paul. Ancients Greek Political Thought in Practice (El pensament polític dels antics grecs dut a la pràctica). Ed.Cambridge University Press. 2009