dissabte, 18 de juliol de 2009

Valors universals...


En tota discussió, entesa en el sentit de blasmar aspectes de la vida mateixa sobre punts de vista diferents, apareix el concepte d’opinió, distinta del concepte mateix de certitud, de manera que si el coneixement és indiscutible, l’opinió[1] nostrada en valors que s’alimenten a partir de les pròpies experiències, sensacions, entorns, etc, admet i demanda de fet la posició que amaren aquests valors que la nodreixen, però alhora navega entre els valors del coneixement i els de la ignorància mateixa, de manera que en el cas d’opinions no fortament fonamentades, la discussió, el debat, l’opinió esdevenen distorsionades o absents i reflecteixen nogensmenys que una malaltia social abastament estesa en els processos epistemològics contemporanis en la conformació de l’opinió pública com de l’opinió publicada.

Els valors de la democràcia no s’estableixen com propugnen les tendències simplificadores en allò ideològic només en el vot, element significatiu i important i que d’entrada sembla diferencia els sistemes a partir de la seva existència o no en la gestió de la cosa pública; els valors van més enllà i signifiquen tot un entramat de posicions, de manera d’entendre les claus que han de definir al servidor públic, tant a l’elector passiu com al que exerceix en la designació meritocràtica. El significat del concepte democràcia s’allunya doncs en la confrontació partidària de l’autèntica visió que ens va ser llegada d’antuvi, per esdevenir una mera representació teatralitzada, lluny de preceptuacions filosòfiques que resulten en molts casos alienes a la pròpia essència perquè han anat perdent, inexorablement, el seu sentit pel desús a que han estat sotmeses.

Quina seria doncs la manera com es podrien recuperar els valors, diria que malbaratats en les darreres dècades? Potser l’entendre el procés igualitarista, en el sentit com des de les ciències socials s’aborda el concepte de ciutadania, quelcom atorgat en essència, és a dir com un vector inalterable i conceptualment intrínsec a l’ existència mateixa dels essers humans, però alhora en absolut cooptable per cap poder públic que deu la seva essència mateixa a aquella titularitat, de vegades discutida, sobre els bens públics en raó de la pertinença a una determinada civilització, sense exclusions de cap mena. El discurs i les accions, però, ens demostren just el contrari a partir de la perversió del concepte, que esdevé només un significat teòric, però mai amarat en els principis filosòfics heretats, principis, manaments, valors, essències de la concepció humana mateixa: no matar, respectar, estimar.......

Tot, però, configura un més enllà, una realitat metafísica que ens dibuixa un món real i un món hipotètic, un món utòpic, en contrast permanent pel que escolar-se entre les línies no escrites, on s’adiria amb tota probabilitat el que ens va escriure Kipling, un poema que rellegeixo, una realitat poètica que ens descriu un camí vital que de vegades intento de complir en l’esperança de ser capaç de configurar el bé que és la única veritat que hem de seguir els homes, aquella veritat autènticament democràtica, una realitat en el sí de les coses senzilles i de la pròpia realitat de la nostra existència. L’escriptor, Kipling, aquell que simbolitzava en els seus llibres les essències de les divinitats hindús i els assenyalava amb la imatge de Ganesha, la creu de la deïtat de l’elefant en el significat del benestar, la benaurança i la bona sort, ell ens descriu en la simplicitat de la seva lírica, com un testament vital, els valors essencials que ens recomana en aquest camí que hem d’abordar en el marc de les relacions humanes i en el nostre propi creixement; deia Kipling[2]en el seu text "Sí": “Si pots estar ferm, quan al teu voltant tothom s'ofusca i ofèn la teva fermesa; si quan dubten tots i tu creus en el teu valor i al mateix temps saps perdonar la seva tebiesa; si pots esperar i al teu afany posar brides, o blanc de mentides esgrimir la veritat, o essent odiat a l'odi no deixar cabuda i ni enaltir teu judici i ni ostentar la teva bondat; si somnies però el somni no esdevé el teu rei, si penses i en pensar no menystens els teus ardors; si el triomf o el desastre no t'imposen la seva llei, i els tractes per igual que a dos impostors; si pots suportar que la teva frase sincera sigui trampa de necis en boca de malvats, o mirar estripada la teva adorada quimera i tornar a forjar-la amb útils esbocinats... ...si pots mantenir en la ruda baralla alerta el pensament i el múscul tiba per utilitzar-los quan tot sigui flaquesa menys la voluntat que et diu "endavant"; si entre la turba dones a la virtut abric, si, caminant amb reis, de l'orgull has triomfat, si no poden ferir-te ni amic ni enemic; si ets bo amb tots però no massa, si pots omplir els preciosos minuts amb seixanta segons de brau combat, teva és la terra i tots els seus fruits cobdiciats, i el que és més important: seràs home, fill meu!


[1] Berrio, Jordi. La comunicació en democràcia: una visió sobre l'opinió pública. Universitat de València, 2000

[2] Kipling, Ryduard. Rewards and Fairies. Kessinger Publishing . Whitefish. 2004