La llum transcendental és
en tot moment present, només cal estar emetent, veure des del fons de l’ànima, mentre
esdevé allò que ho que tendeix a igualar-ho tot, des d’allò més petit fins a
allò més gran, perquè totes les coses, són coses i elles, amb els fets s’acaben
trobant en algun moment en una relació que assimila, que els assimila. Mentrestant
en els nivells externs de la consciència hom cal, és imperatiu de restar al
marge dels fets que són passatgers en el món, doncs en aquells nivells més
profunds de la nostra consciència, aquells nivells que són, de fet, en relació
amb l’ànima i també amb la divinitat mateixa, hom s’ha d’aspirar a aconseguir
cada cop els més alts nivells d’aproximació al Logos Aetern.
No ens hem de referir, no ens hem de fixar en les
possessions mundanes en relació a la riquesa, doncs només ens acaba calent una
molt minsa porció, la que ens és necessària per a viure, però sí que ens cal
respecte de les adquisicions espirituals, de manera que mai ens hauríem de
donar per satisfets, sinó pugnar per a obtenir-ne més, i ser conscients que el
nostre afany d’aconseguir la igualació externa esdevé alhora un moviment dinàmic
de tendència ascendent que existeix dins d’un cercle estàtic, com ho rebel·la
la visió del profeta Ezequiel, la roda dins de la roda Qui és ric, doncs?
© Albert
Balada
18-08-2013
