divendres, 16 d’agost del 2013

Mar dilatat...



“Mar dilatat de brunyides llunyanies,
mar de llarg alè convulsiu,
mar que ets la sal de la vida
i la tomba oberta sempre per a tots;
mar delicat i capritxós,
udol i catapulta en les tempestes,
jo també sóc com tu: únic i plural.
També jo tinc fluxos i refluxos,
també jo porto a les entranyes l'odi i la pau,
i glorifico als amics
i als que dormen abraçats.”[1]


[1] Whitman, Walt. Cant a mi mateix (Song of Myself ). Cant XII, fragment. Edimat Libros, S. A., 2006. ISBN 9788497643481. Pag. 16