dimecres, 14 d’agost de 2013

Als homes i les dones actuals o futures víctimes de l'oci...



“Als homes i les dones actual o futures víctimes de l’oci, cal ensenyar-los com són inherents i essencialíssims per al viure personal  la soledat i el silenci. Dues coses que porten càrrega negativa durant el dia, com la folgança. Però és que es malentenen , i es consideren com ofensives contra el proïsme –mentre ningú considera ofensiu contra el proïsme el capital propi– . El silenci no va contra ningú: amaga la possible harmonia de l’home. I al silenci arriba el ressò de l’Harmonia de Déu. La soledat és l’espai en el que els homes poden cercar la petjada de Déu, o pot ser el cas que el buit per l’absència de petjada no importi.”[1]      



[1] Castro de Zubiri, Carmen*. Nosotras las mujeres. Rafael Lazcano, 2001. ISBN 9788486898991. Pag 288

*(1913-1997) doctorada en Filosofia i lletres por la Universitat de Madrid y su tesis doctoral tractà sobre Cervantes, casada amb Xavier Zubiri, després de la secularització d’ell al 1936, perfeccionà estudis a París i Roma, i amplià coneixents a Berlín i Princeton. Amiga personal del jesuíta Ellacuría, un dels deixebles de Zubiri, fou una de les últimes persones que el van veure amb vida abans de que tornés a El Salvador, on fou assassinat el novembre de 1989.