“Quan es vol parlar de l’esperit, de
vegades és menteix una mica. Jo no he estat honest parlant-vos dels encenedors
de llànties de carrer. Podria donar-vos una falsa idea del nostre planeta a
aquells que no el coneixeu. Els homes ocupen poc lloc sobre la terra. Si els dos
mil milions d’habitants que poblen la terra estesin dempeus i ben junts, com
per un míting, fàcilment podrien ser
posats en una plaça pública vint milles de llarg per vint milles d'ample. La
humanitat podria estar amuntegada en un petit illot del Pacífic. Els adults,
segurament, no us creurien. Ells s’imaginen que tenen més lloc. Ells es creuen
tan importants com els baobabs. Vostè els
podria aconsellar de fer el càlcul. ells adoren les xifres: això els plaurà.
Però no perdeu pas el temps en aquesta tasca.” [1]
De germà a germà, vostre, en la vida i en la mort...
diumenge, 26 de gener del 2014
Quan es vol parlar de l'esperit...
Etiquetes de comentaris:
Antoine de Sant-Exupery,
càlcul,
cites,
creure,
esperit,
habitants,
importància,
tasca,
terra
dissabte, 25 de gener del 2014
És la felicitat...
La fotografia és original de Montse Esteba
És la felicitat veritablement
un estat emocional, o podríem parlar d’una actitud d’ingenuïtat, que ens duu a
acceptar el que és inevitable? Probablement ni una cosa ni una altra.
Si plantegem el nostre
sender a partir d’uns determinats ideals, potser imperceptibles, que veuen d’experiències
pròpies i alienes, fins i tot marcades pel nostre propi context personal,
familiar, social, o potser com a element de la nostra pròpia herència genètica,
veurem com, a mesura que aquests ideals s’amplien, acomodant-se o no a les
circumstàncies, més enllà de la imperceptibilitat mateixa, descobrint-se, ens
adonarem, que més enllà de moments fugaços que
podem identificar amb el que es reconeix com a felicitat, en general, el
concepte acostuma a simbolitzar una utopia, estranya utopia i hi ha una raó per
a que això sigui així, estem parlant d’un valor, d’un principi, que ha d’inundar
la nostra vida i que, tot i poder identificar-se amb un fi, en ser-ho en ell
mateix, inunda permanentment els nostres actes, les nostres paraules, els
nostres pensaments d’aital manera que el podem descobrir com un instrument
espiritual, que és, i no pas del món
físic, com hom tendeix a identificar-ho, és aleshores quan podem gaudir de
manera fefaent de la felicitat com a principi i valor que és, evidentment amb
les pinzellades individuals amb les que cadascú hi farem inflexió.
© Albert Balada
25-01-2014
Etiquetes de comentaris:
actitud,
Albert Balada,
cites,
estat emocional,
experiències,
felicitat,
herència,
ingenuïtat,
instrument espiritual,
món físic,
sender
Hi ha reflexions...
Hi ha reflexions que ens cal
fer, cada dia, habituds que han de formar part de la nostra vida, que és això,
un do del que participem però que no ens pertany, i és en aquesta
interiorització on ens descobrirem, fins i tot en les rutines, o en els mals
moments, enllaçats amb l’univers, formant-ne part; així per transformar-nos
haurem partit des d’aquesta senzilla actitud, i en la nostra transformació, també
hi haurà una aposta de canvi en el nostre entorn, netejant els nostres
pensaments, amb idees positives que ens han de permetre modelar la nostra
existència, allunyant-la de nota negativat i descobrint com el que pot ser un
mal moment, no és més que una nova prova, no és més que un moment en el que,
des de la foscor, podem albirar l’espurna que ens ha de servir de guia,
visualitzant el camí del bé, i en ell acomplir les nostres esperances i els
nostres anhels i ser agraïts ...
© Albert Balada
25-01-2014
Etiquetes de comentaris:
agraïment,
Albert Balada,
anhels,
bé,
camí,
canvi,
cites,
esperances,
guia,
habituds,
reflexions,
rutines,
senzillesa,
transformacio,
vida
Pensament, paraula, acció...
Pensament, paraula, acció,
són conceptes que ens defineixen, però quina hauria de ser la cronologia
exacta d'aquesta trilogia?
De fet sí, doncs, la
intenció i el sentiment que naixen en l’ànima mateixa, n’estableixen la variable espiritual que en determina allò que
pensem i com s’expressa a través dels símbols que en diem paraules, de manera
que ambdues, pensament i paraula, s’aboquen
a la acció, tot i que en contenir també la nostra essència, podríem dir que totes
tres estableixen una unió simbiòtica que ens enllaça amb la divinitat.
© Albert Balada
25-01-2014
divendres, 24 de gener del 2014
Som servents...
Som servents presoners del temps
i de l’espai, víctimes de les nostres perspectives que no s’alliberen d’un ancoratge
malsà en el passat, sense entendre que conreant el present, alliberats de
càrregues antigues, podrem preparar-nos per un esdevenidor a partir d’una
essència immutable que haurem descobert , sempre comuna a tota la humanitat en
aquelles petites essències que també van formar part de la vida dels nostres
avantpassats, potser perquè la felicitat va més enllà d’ ella mateixa, fins i
tot de la nostra pròpia consciència.
© Albert Balada
24-02-2014
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
ancoratge,
avantpassats,
càrregues,
cites,
Consciència,
esdevenidor,
espai,
essències,
felicitat,
humanitat,
passat,
perspectives,
presoners,
servents,
temps,
víctimes
diumenge, 19 de gener del 2014
Sense apartar-nos del món...
Sense apartar-nos del món,
podem descobrir l’interior de la nostra ànima, si som capaços de franquejar la
porta que ens obre al sentit d’una nova dimensió a la que hi haurem arribat
després d’anar pujant pels esglaons de l’escala de la nostra vida, però també
des del coneixement que ens és necessari de conrear per a poder comprendre el
sens de tot plegat.
Les llàgrimes i greuges, han
de deixar pas a la construcció d’un món nou, des de les essències mateixes, on
les paraules tinguin un significat distint, sense fúria, descobrint-les, com
instruments que són de l’existència, com un vestit que ens engalana el trànsit;
aleshores ens sentirem forts per a endinsar-nos des de la foscor a la llum,
coratjosos i beneïts...
© Albert Balada
19-01-2014
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
ànima,
benedicció,
cites,
construcció,
coratge,
dimensió esglaons,
existència,
foscor,
fúria,
greuges,
llàgrimes,
llum,
món,
paraula,
porta,
sentits,
significat,
trànsit
dissabte, 18 de gener del 2014
He descobert...
“He descobert que allò que
semblava el paradís, no ho era, ho era en realitat enllà on vivia i on ara ja
no hi puc tornar”, reflexionava un indígena de la selva equatoriana que havia
estat enlluernat pel suposat progrés del model occidental de vida, de l’objecte
de la acumulació de bens, de vegades innecessaris, convertit en un predador.
Prendre consciència que som
part del tot, ens descobreix una altra perspectiva, distinta, a la que ens
planteja la religió dels homes, cert és que el desenvolupament científic i
tecnològic ens hauria de dur a una nou món, però mentre la moral humana oblidi
les seves essències, serà impossible de descobrir-nos en el reconeixement de la diversitat i la
disparitat, on la substància s’hauria de fusionar amb aquell element espiritual
que ens transporta a l’autèntica perspectiva, cap a un nou estadi mental i de
vida.
©
Albert Balada
18-01-2014
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
cites,
Consciència,
desenvolupament,
disparitat,
diversitat,
espitirualitat,
estadi mental,
model,
moral,
paradís,
perspectiva,
prepador,
realitat,
reconeixement,
substància
dimecres, 15 de gener del 2014
En general...
En general la nostra consciència
té plantejats dilemes d’interpretació entre el bé i el mal, aquests
discerniment de vegades no resulten fàcils, donat que el mal s’emmascara de
maneres subtils que semblen legítimes expressions del bé; ens cal, doncs, estar amatents i valorar
acuradament aquests plantejaments, ensinistrar la manera com la apreciació de
la nostra consciència, de la nostra ànima i del nostre cor, com essència que n’és
de la nostra substància humana arrelada
en la concreció providencial, assoleix de manera fefaent el convenciment en la
descoberta de la diferència entre el bé i el mal, però també respecte d’aquelles
simulacions del bé com ho són actituds prepotents i insolents, que en els
darrers temps s’han vist augmentades considerablement en la quotidianitat, com la mentida, l’engany,
l’error que no és tal, actituds totes elles que necessiten un reforçament de la
posició en el bé per arribar a l’esgotament del mal i el cessament d’aquelles
actituds il·legítimes en la humanitat.
© Albert Balada
15-01-2014
Etiquetes de comentaris:
actituds il·legítimes,
Albert Balada,
amatents,
ànima,
bé,
cites,
Consciència,
cor,
engany,
ensinistrar,
esgotament del mal,
insolència,
mal disceerniment,
mejtida,
prepotència
dilluns, 13 de gener del 2014
La nostra entrega...
La fotografia és original de Montse Esteba
La nostra entrega en el bé
de la humanitat pot semblar un fet intranscendent, doncs com podem nosaltres
des de la nostra minsa actitud fer res del tant que cal fer? Cal prendre
consciència que encara que ens semblin de poc valor les nostres accions, allò
que fem ens purifica i ens eleva un xic més en el nostre sender, més enllà del
delme que ens és obligat, doncs tant com donem de nosaltres mateixos, tant
rebrem.
© Albert Balada
13-01-2014
diumenge, 12 de gener del 2014
divendres, 10 de gener del 2014
La boira ens abraça...
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
bira,
cites,
Fred,
humitat,
instrospecció,
meteor,
regal
dimecres, 8 de gener del 2014
Lluny del soroll...
Lluny del soroll que emmascara l’autèntica realitat, és on es pot descobrir a partir del treball constant i l’estudi permanent la veritable essència de la vida, penetrant en les insondables levitats del ser que som; amarat de la divina presència l’ànima desperta a les notes harmonioses si hom defuig de tota agitació i hom delimita tota dissonància, perquè haurem estat capaços de descobrir la eufonia del discurs universal.
© Albert Balada
08-01-2014
dilluns, 6 de gener del 2014
Les nostres emocions...
La fotografia és original de Montse Esteba.
Les nostres emocions ens traeixen
de vegades, fins al punt d’obnubilar-nos la percepció mateixa, aleshores és arribat
el moment de deixar de banda les percepcions i endinsar-nos en la profunditat
de la nostra ànima per a beure de la font mateixa que ens dóna la vida i
poder conrear les connotacions
espirituals i psicològiques que nien en el nostre cor, alliberant-nos de tota
dependència material, però també de tot l’aliment del nostre jo més mundà, hi
descobrirem aspectes que ens podrien resultar insondables, fins i tot, aspectes
més enllà del confort que anhelem, i que se’ns fa, de sobte, innecessari, lluny del buit de la recompensa, de la
autoafirmació, per trobar la nostra veritable essència i prendre consciència de
la nostra veritable dimensió, lluny de la foscor en que s’amara al lliure albir
dels humans, necessària, però, per a projectar la llum que esdevé veritat.
© Albert Balada
06-01-2014
dissabte, 4 de gener del 2014
Heretant...
La fotografia és original de Llorenç Melgosa
Heretant la vella consciència ens
permetem de transformar-nos a través de la experiència, de la paraula, del sentit
del bé i del mal, del coneixement, esdevenint distints, mitjançant una mena de
corretja de transmissió que ens transforma, en connexió amb l’altri, en les
nostres percepcions sensorials que mostren la escassa distància existent entre
el món físic i el món espiritual exercint-se connectivitat entre ambdós, perquè
fins i tot en la disputa o l’enuig, cal reordenar-se, reajustar-se de manera
que la metamorfosi en resulti efectiva.
© Albert Balada
04-01-2014
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
bé,
cites,
coneixement,
connexió,
Consciència,
disputa,
distància,
experiència,
mal,
món espiritual,
món físic,
percepcions,
reajustar,
reordenar
dimecres, 1 de gener del 2014
Un home...
Un home hauria d’acceptar les seves derrotes amb la mateixa elegància com celebra les seves victòries, però cal tenir present que no s’aprèn res de les victòries, perquè elles només contribueixen a enfortir el nostre jo més mundà, és en les derrotes d’ on se’n deriven les màximes virtuts de les que hom pot aprendre i a través de les que la experiència va nodrint-se pas a pas, del que pot semblar negatiu quan no ho és pas, doncs és com anar guardant una mica de veritat a cada cop, a cada glop, a cada passa com hom creix.
Que no tot té preu, o si més no, del preu que hom estableix des de la perspectiva mundana, perquè el valor de les coses es mesura a través d‘altres valors, més enllà de les convencions fruit del joc de les passions humanes, el triomf vertader rau en aquella descoberta, en la del valor, dels teus valors, en l’autèntica i revolucionària gosadia de saber descobrir què és important i què no ho és tant. La saviesa pot esser reconeguda en els llocs més insospitats, com una certa poesia que et fa descobrir aspectes insospitats i inimaginables en allò més versemblant.
© Albert Balada
01-01-2014
Etiquetes de comentaris:
Albert Balada,
aprendre,
cites,
derrotes,
enfortir,
experiència,
perspectiva,
saviesa,
victòries
Subscriure's a:
Missatges (Atom)