Quan vaig començar aquest blog, encara no havia començat el “boom” blogista que hi ha ara, érem uns quanta, menys que ara que anàvem insertant les nostres reflexions a pàgina en blanc, és a dir, patint el síndrome clàssic dia a dia. Avui ja he superat les 19.000 visites des que vaig ficar el comptador el 22 de gener de 2006, quasi 6 mesos després de començar a caminar per la galàxia blogger i em sembla impossible com tanta gent hagi pogut tenir interès per allò que penso, per allò que escric.
A tots i a totes els que us heu sentit atrapats per les meves reflexions de política, d’art i d’altri, moltes gràcies per haver tingut la paciència de llegir, us agraeixo la vostra visita i el vostre comentari quan l’heu deixat. La disciplina diària en el treball de reflexió blogger, fins i tot quan la salut no t’acompanya, és una bona companya en la diagnosi de la vitalitat intel·lectual d’un país, i només cal veure les blogesferes o els blocs que han nascut que agrupen altres blocs.
A tots i a totes els que us heu sentit atrapats per les meves reflexions de política, d’art i d’altri, moltes gràcies per haver tingut la paciència de llegir, us agraeixo la vostra visita i el vostre comentari quan l’heu deixat. La disciplina diària en el treball de reflexió blogger, fins i tot quan la salut no t’acompanya, és una bona companya en la diagnosi de la vitalitat intel·lectual d’un país, i només cal veure les blogesferes o els blocs que han nascut que agrupen altres blocs.
