dimecres, 21 de febrer de 2007

Crònica electoral XXV: Guadalajara

Pot semblar una notícia petita, però la visita d’Àngel Ros a Guadalajara, a les instal·lacions de la cervesera Sant Miquel, és una mostra més de la vitalitat que alguns podrien titllar d’economicista de l’alcalde i candidat socialista, jo ho valoro com un fet de futur, que és en definitiva el que representa, l’aposta per la investigació, l’I+D+i+s (investigació, desenvolupament, innovació, societat), d’acord amb el canvi de paradigma que es produirà d’aquí a pocs anys i que hem de començar a gestionar des d’ara.

El candidat opositor, s’ha pagat una plana sencera per afirmar que ell no està en contra, per exemple de la nova llotja, segurament la memòria de peix que té la societat en general li permeten de poder fer afirmacions gratuïtes que les hemeroteques desmenteixen, és una manera de contestar el vídeo de la JSC i els mitjans, per altra banda contents, tot i que Segre denuncia en portada un fet com són els obsequis nadalencs de la Diputació de Lleida als electes provincials, una despesa desmesurada que ens hauria d’avergonyir a tots plegats.

Ahir la tertúlia de Ràdio Popular va ser prou animada, sota el guiatge de l’amic Sergi Tor, la meva intervenció a “el contrapunt” va tenir dos moments principals, un en el que denunciava l’actitud “cicatera” de l’Associació Víctimes del Terrorisme a la que calia criticar, perquè no era mereixedora de cap respecte i en particular del seu president, sotmès a les directrius del Partit Popular, que ara convoca una nova manifestació perquè no li ha agradat la decisió del Tribunal Suprem en el cas De Juana; l’altra intervenció va ser per fer palesa la teoria de l’error comès en la transició política que situo entre l’any 1977 i 1979, en situar el cens automàtic però tenir por d’establir el vot obligatori que ens porta a paradoxes polítiques com el baix percentatge de participació en el referèndum andalús i que descric abastament en el post “Repensar el model”.

El dia va ser esgotador per a mi, que encara estic recuperant-me, com diu el meu amic Marc, de la mala salut de ferro que gasto, al vespre el sopar tertúlia de la FECOLL, una reunió entranyable i a la que em resisteixo a faltar, on aquesta vegada el convidat era el Conseller del DAR, l’amic Quim Llena, una reunió distesa amb representants del món agroalimentari de Catalunya, on no podia faltar el recurs a la campanya política dels dos sindicats presents en el sopar UP i JARC. Llena va donar la seva visió de la situació amb les dosis de pragmatisme que el caracteritzen. Com que ja havia parlat del tema en la tertúlia de la radio, vaig reintroduir el tema a la tertúlia i ens va explicar quin va ser el paper que va jugar Catalunya en el canvi de posició, encara que sigui a contra cor de la Ministra de Sanitat en matèria del vi. Només na queixa d’aquests sopars tertúlia, el fet que siguin òbviament al vespre, no hauria de comportar llargues vetllades i convindria establir una hora d’acabament, com ja es comença a fer en tota reunió de treball, substancialment per a fer racional la nostra vida, sinó la salut ens perilla, i ho sé per experiència. A banda, un sopar encantador, amb una bona dosi de política Agroalimentària.