dijous, 1 de febrer de 2007

En el record a l'amic


Avui fa just tres mesos que ens deixava el José Brocal, un infatigable lluitador, radicalot, però bona persona, que sempre tenia en ment la seva petita ciutat, el seu barri, el seu entorn, els ciutadans i les ciutadanes que el rodejaven, amarat dels principis de Pablo Iglesias, i al qui apreciava i admirava per la seva enteresa, per la seva bonhomia en la defensa d’uns ideals universals que considerava irrefutables.

Ens deixava just quan encara no era començat el dia de les eleccions autonòmiques i encara recordo com entre visita i visita als col·legis electorals els seus amics érem fent-li companyia, ell amb una rosa a les mans i la bandera vermella cobrint-li el fèretre.

Com et trobem a faltar amic José, però no dubtis que els teus amics et farem un merescut homenatge pel greuge que et van fer, un homenatge que tu des de enllà on siguis saps quin és, perquè l’esperes, perquè ens el demanaves del llit estant. Saps que continues en la nostra memòria, present, guiant les nostres trobades, les nostres reflexions, Així entrada en la nit, com aquella dia del 31 a l’1 de novembre de 2006, sigui aquest post un testimoni al teu record, amic meu, amic nostre.