diumenge, 18 de febrer de 2007

Ull clínic


El diari El Punt, en la seva edició de Barcelona, publica avui un reportatge sobre l'art jove emergent d'una molt alta qualitat. Maria Palau em demanava feia dies, com ho va fer també a altres 40 crítics de tot Catalunya una reflexió i un llistat de noms, evidentment en aquest tipus de valoracions hi entra, vulguem-ho o no, un factor, una variable subjectiva que fa que el resultat final del reportatge que avui ha presentat el rotatiu barceloní, segurament no hagi agradat a tots els que hi hem col·laborat, potser perquè el món de l'art es troba en un moment de transició, o perquè malgrat Catalunya ser un referent, no emergeixen amb aquella força internacional els autors com molts voldriem.



En tot cas és d'agrair el fet que hagin volgut tenir present l'opinió de gent que no veu de les fonts barcelonines o que d'alguna manera està al marge de la gestió cultural generalista; de fet l'autora del reportatge en fa una clara distinció, però suposa al seu entendre, i ho comparteixo, una guia per veure quins son els referents, quina és la visió amb la que coincideixo i com hi ha hagut un escorament clar del món de l'art cap a la creació audiovisual, si entenem com a creació nova, distinta dels paradigmes clàssics, per tant, és difícil de veure-hi entre els noms que es descriuen a El Punt tant pintors com escultors. Sacrilegi! cridaran alguns, segurament tant bon punt ho hauran llegit determinats components dels cercles artístics del nostre país, però potser la coincidència de tants professionals vol dir alguna cosa, no.



A la foto un dels artistes que vaig proposar: Carles Congost (Olot 1.970) i que ha quedat recollit en el reportatge. (Foto El Punt)