divendres, 9 de febrer de 2007

Crònica electoral XV

No s’acaba el degoteig de la polèmica, a l’entorn del principal partit de la oposició. Si ahir era Marta Alòs que anunciava la retirada de la seva vida política, sembla que finalment ha estat un sacrifici, malaurat diria jo, perquè tot i que no teníem sintonia política calia reconèixer en la Marta una defens aferrissada de les seves posicions. Avui ha estat Gonçal Serrate, el President del Consell Comarcal del Segrià, qui ha carregat contra el seu correligionari de la Diputació Provincial, denunciant la manca de projecte municipalista. Ja era hora que ho admetessin, el que era alguna cosa més que un rumor. Certament ens va costar fer entendre que hi havia una situació de precarietat econòmica important en l’organisme provincial, amen de la manca de polítiques en un i altre sentit, la institució provincial s’ha utilitzat al llarg d’aquest anys com una plataforma, i ni tan sols de poder, que seria legítim, una plataforma de projecció personal de tots aquells que aspiren a conformar la llista electoral de Convergència a La Paeria i per tant el territori abandonat i el que és pitjor, com denunciava Serrate, el de l’entorn geogràfic immediat, el Segrià, més encara.

No em sento content, creieu-me, que no li vagin bé les coses al President de la Diputació, i ho lamento sobremanera perquè això suposa que no hi ha un candidat opositor que pugui presentar una gestió digna, perquè animaria segurament la comtessa electoral i ho lamento també pels seus electors; però com he repetit moltes vegades, convé de vegades ser més eficaç i eficient i alhora amb una certa modèstia, per a poder dir, poder explicar als nostres conciutadans quines son les respectives virtuts que ens fan valedors o aspirants.

Avui tot passejant pel carrer major, gaudint d’un mig matí solejat, un amic em reconeixia precisament aquesta manca de sintonia que hi ha en determinats polítics respecte de la ciutadania en general, i com en la figura d’Àngel Ros hi veuen una proximitat que, ell, el meu amic, qualificava de transcendent, a banda del reconeixement a la bona gestió de l'actual alcalde i candidat socialista a l'alcaldia de Lleida . La nit i el dia doncs!. I per adobar-ho la guinda, grata sorpresa, llegint a la premsa com sembla que es procedirà a retirar la medalla d'or de la ciutat al dictador Franco atorgada l’any 1.941: Chapeau!